Fa una setmana s'acomiadaven, en mig d'una festa en una coneguda sala barcelonina, una cinquantena de membres dels departaments de comunicació i premsa de la Generalitat de Catalunya. Una festa? Poques coses tenen a celebrar. Alguns, els que tenen més sort, potser ja han trobat feina, tot i que suposo que no serà gràcies a la carta de recomanació que els hi ha degut signar el conseller de torn. Ells són els culpables del fracàs del Govern (Tripartit, n'hi deien ells mateixos), de la crisi i, segurament, també de la mort de Manolete. El missatger, sempre, té la culpa de tot. Els que redactaven les notes de premsa, els informes i dissenyaven les campanyes de publicitat del Govern són els veritables culpables. "El Govern no ha sabut comunicar", diuen a totes bandes. I si qui comunica són els professionals de la comunicació; els culpables són els professionals de la comunicació. Periodistes, culpables i mala gent.

No m'agradaria estar a la pell de la persona que va escriure la nota de premsa on es qualificava "d'exemplar" l'operatiu d'Horta de Sant Joan. No m'agradaria estar a la pell del periodista que va haver d'explicar la Llei d'Educació, el seguiment de la vaga per part del mestres i les taules de negociació frustrades. No m'agradaria ser el periodista que va haver d'explicar, centenars de cops, la Llei de vegueries. No m'agradaria estar a la pell del periodista que haver d'escriure la nota de premsa de la retallada de sous. No m'agradaria, tampoc, ser el periodista que acompanyava a Montilla pel territori i havia d'aguantar els milers de persones sense feina que veien com tancaven les seves empreses. No m'agradaria ser el periodista que va haver de trobar excuses sota les pedres per explicar el tema dels 80 km/h. No ho van saber fer, i mira, ara han enfonsat un Govern (diuen).

No m'agradaria fer un article corporativista. Però, alhora, tampoc em puc escapar de dedicar aquest article als periodistes, comunicadors i companys que aquests anys han estat al costat dels líders polítics del país escrivint i comunicant el que ells, amb més o menys fortuna, feien. Carregar-se el missatger és la tècnica més fàcil. Dir que ha fallat la comunicació és una excusa senzilla i maquiavèl·lica quan no tens valor de posar sobre la taula els teus propis errors. Prou feina van tenir en haver de maquillar barbaritats -sense mai faltar a la veritat, només maquillar-la- que ara també s'hagin d'engolir el fracàs d'aquest Govern de tres partits. Per la paciència i per no haver-ho engegat tot a rodar en qualsevol d'aquests divertits episodis de la història recent del nostre país; ànims i sort.