Confesso haver escrit que una campanya com la de CiU, basada en la idea de millorar el país, era poc ambiciosa. “Millorar” és, com si diguéssim, una proposta de mínims. Menys és impossible: és impossible presentar-te a unes eleccions per dir que miraràs que tot segueixi igual, o que et compromets a què res no empitjori. Millorar està bé sempre, però no es pot dir que sigui una campanya en la que s'assenyali cap gran objectiu de futur, cap horitzó especialment atractiu. Després del fracàs de l'Estatut, que havia estat presentat –també per CiU- com el full de ruta que assenyalava l'horitzó nacional pels propers 25 anys, resignar-nos a un simple "millorar" –que, això sí, sempre és una mica més que el simple anar tirant-, em va semblar molt poca cosa, molt poc arriscat, per part de CiU.

També és cert que, a la vista de tot plegat, la poca ambició de les promeses de CiU tenia un gran mèrit: eren promeses proporcionades a les possibilitats reals d'uns temps de duríssima recessió econòmica i d'irresoluble crisi en l'encaixonament polític de Catalunya a Espanya. Els catalans hem premiat tocar de peus a terra, perquè ja ens sembla molt, moltíssim, que arribem a millorar, bé sigui en el pla econòmic, bé sigui en el pla polític. En el terreny econòmic, millorar vol dir dues coses: de moment, aplicar al país una purga de cavall, i després, esperar que el cicle econòmic canviï de sentit i ens trobi més ben preparats. En el pla polític, millorar no sé què pot significar, per a CiU. Potser és confiar que si a Madrid necessiten els seus vots, hi haurà més pesca en coves més grans, en la forma d'una modesta millora fiscal.

Ara bé: just l'endemà de la constitució del nou Parlament, i el país és a prop de tenir nou president i govern, el propòsit de millorar amb un govern “dels millors” no és que la vegi modesta: és que em sembla de dimensions siderals. Vull dir que no em costa gens canviar d'opinió i reconèixer que Artur Mas té una feina ingent. Ara com ara, no sabem res del nou govern. Però, certament, la llista de futurs ministres catalans ens indicarà amb força precisió fins a quin punt Artur Mas haurà pogut comptar realment amb els millors, i quina mena de millora és la que podem esperar per Catalunya. I que consti que ho dic sense cap ironia ni desconfiança. Simplement reconec la magnitud del propòsit del nou president. Sí: estic molt impacient per conèixer el nou govern.