Em sembla que només falto jo per parlar de Wikileaks. Però ho faré mirant-ne no pas les causes sinó imaginant-ne les conseqüències en un futur relativament pròxim. Perquè, sabeu, penso que, d'aquest daltabaix tan curiós en què ens trobem gràcies a la cibernètica, en podem heretar una mena de pessebre nadalenc amb pau i amor i tot això.

Us explico per què: les organitzacions del poder mundial són plenes de gent corrupta disposada a vendre informació al periodista que pagui bé; d'altra banda, conec de primera mà el cas d'alguns periodistes que no saben què fer amb informacions confidencials que tenen a les seves mans. Si això passa aquí, evidentment, passa a tot arreu, i, per tant, vol dir que, a partir d'ara i gràcies a Wikileaks i al ressò obtingut per les informacions que han saltat a la llum últimament, a tot el món s'hauran acabat els secrets més ben guardats. I tothom sap que els secrets més ben guardats ho són per alguna raó que normalment té a veure amb què li farem a l'enemic. Aquest enemic no queda clar qui o què és, però totes les esferes de poder en tenen algun. I les intrigues contra l'enemic s'estan destapant ara, cada dia una mica. I, de sobte, és un pou sense fons, on tot pot arribar a saltar per més que es miri de silenciar els responsables o de tancar portals que, tanmateix, s'obriran en un altre lloc, amb altres noms i per iniciativa d'altres persones, perquè la cosa ja ha pres unes dimensions extraordinàries i és una pilota que es va fent grossa i que em fa l'efecte que ja no té aturador.

Penso que, davant d'una escomesa d'aquesta magnitud, les esferes del poder mundial de què parlem només tenen dues alternatives: una, fer assassinar tothom qui considerin sospitós de filtrar informació. Home, és una bona opció però poc pràctica perquè es pot arribar a fer molta sang... i la sang ja sabem que esquitxa; l'altra, deixar d'intrigar, deixar de conspirar, deixar de fer coses políticament incorrectes... Sembla completament irreal, potser és una utopia o un somni, però imagineu que pogués arribar a ser. Imagineu, per posar alguns exemples, els terroristes islamistes havent de deixar de prendre's Catalunya com a punt estratègic en la seva guerra contra no se sap qui, perquè, és clar, si els han descobert, ja no ho poden continuar fent; imagineu els soldats nord-americans havent de deixar d'abusar de la població dels països que ocupen perquè pot ser que l'endemà ho sàpiga i ho vegi tot el món; imagineu que la Casa Blanca no s'atrevís a pressionar bancs com el de Sabadell per deixar d'operar a l'Iran... Imagineu moltes coses que podrien ser possibles a partir d'ara...

I, ja que hi som, imaginem més: que els mandataris de l'Iran, o els de Líbia, o els d'Israel, o els de Hamas, o els de Corea o els de Rússia o els del Marroc, no poguessin planificar cap guerra ni cap atac sense que ho sabés tothom; que els mandataris de Cuba o del Txad, o d'Angola o del Iemen, fossin descoberts en el seu intent per aferrar-se al poder a costa de tenir la població morta de gana. I, encara més a prop, imagineu-vos que poguéssim saber totes les maniobres dels polítics de Madrid contra Catalunya, o que poguéssim saber realment les intencions dels nostres polítics, en lloc de les que proclamen als quatre vents en les campanyes electorals.

Seria un món fantàstic, net, transparent, un món que fins ara ens ha semblat una quimera i que, curiosament, ara se’ns presenta com a possible. Digueu-me ingènua, però jo, ara que s'acosta Nadal, veig amb Wikileaks alguna cosa semblant a un pessebre amb un caganer a la vista de tothom i un àngel que anuncia allò del tòpic: que “un altre món és possible”. Massa bonic per ser cert?