La premsa, en general, i més ara que amb la digitalització dels mitjans, les notícies i la corresponent immediatesa de la seva expansió, és i s’ha fet necessària. Hi ha periòdics d’una tendència i altres d’una altra. Res a criticar. Qualsevol mitjà informatiu és vàlid i necessari a l’hora treure conclusions i examinar la feina feta, o per fer, de tots aquells qui al seu moment van obrir la boca més del compte i van oferir “duros a quatre peles” , i algú, com sempre, se’ls va creure.

El realment important, per als pobrets del carrer, d’una part de la premsa, de tota la premsa, és l’apartat d’opinió. L’únic lloc on la gent que no ocupem poltrones envejades per elements incontrolats, podem expressar la nostra manera de veure les coses i aplaudir o criticar les actuacions dels personatges que, amb certa rellevància pública, com els nostres representants en ajuntaments, diputacions o consells Comarcals, efectuen. Des d’aquí, els qui creuen que la opinió dels votants o simplement dels ciutadans és per tenir-la en consideració haurien d’adreçar el seu rumb si les crítiques són negatives o reafirmar-se en el seu desenvolupament si la feina està considerada ben feta.

Tanmateix tota la premsa es distingeix per un color polític més o menys declarat i els compromisos surten al primer pla. Cap director de diari es negarà a publicar una opinió contrària a la línia editorial que el paga però en contrapartida ha d’oferir el mateix espai als representants nostres, o sembla ser que són això, però sobretot de la seva corda, per explicar tot el contrari, a fer tota mena d’ostentació de realitats inventades i d’auto proclamar-se salvadors de qualsevol utopia portada en uns programes que, normalment, l’endemà de les eleccions passen a formar part de la escombraria més reciclada.

Sempre he pensat que els càrrecs electes de qualsevol àmbit, han de demostrar la seva vàlua en el lloc on treballen, amb actuacions, decisions i solucions a tota la problemàtica que la gent considera preocupant. Si actuen així serà el mateix personal beneficiat, en comunitat, que aplaudiran l’actuació i si no és correcte han d’acceptar la crítica i intentar esmenar les actuacions que han derivat cap a l’egocentrisme tant escaient en molts representants públics però elegits per nosaltres. Ningú està en possessió de la veritat absoluta però tothom ha de tenir el seu espai per expressar els seus criteris, i els que paguem per trobar personal que porti solucions a problemàtiques no hem de perdre el temps llegint als diaris el bé que ho han fet i el millor que ho faran. A l’Ajuntament o allà on sigui la seva actuació ha de ser el màxim de correcte i agraïda pel personal que, d’aquesta manera, tornaran a dipositar la confiança amb l’individu i el tornaran a posar quatre anys més en el lloc que sàviament s’ha sabut guanyat.

Llegir als tres o quatre de sempre amb promeses i justificacions, comença a cansar. Si estan ocupant un lloc públic i per decisió de la majoria, els deures els han de fer ells i l'opinió nosaltres. La roba bruta es renta a casa, però la planxa també està a la galeria. Deixeu-vos de justificacions i no perdeu tant temps explicant el que heu fet, demostreu-ho amb actuacions positives i aleshores, potser, us deixaran de criticar als espais d’opinió i no tindreu tanta feina a donar explicacions absurdes i fer volar coloms. Ja ens afaitem i no us paguem perquè us feu propaganda gratuïta. De debò. Plàcidament treballeu i llegiu si ho feu bé. Al revés és començar la casa per la teulada. I malgrat tot, encara no és possible.