La Lliga espanyola ha cobert una jornada més sense cap canvi notori. El FC Barcelona ha guanyat la Reial Societat per 5 a 0, al Camp Nou, i el Reial Madrid el Saragossa per 1 a 3, a la Romareda. Tots dos segueixen al capdavant de la classificació, cada jornada que passa una mica més lluny dels seus perseguidors; Vila-real i Espanyol, tercer i quart classificats, ja són a deu i dotze punts, respectivament, amb només quinze jornades disputades, una diferència que podem considerar una barbaritat però que no ha d’estranyar ningú.

El FC Barcelona i la Reial Societat juguen a la mateixa Lliga, però la diferència de qualitat entre els jugadors d’un equip i l’altre és tan gran, que veient-los enfrontats ningú no ho diria. La resistència basca va durar a penes nou minuts, fins al gol de Villa. I no estem parlant pas del cuer. La Reial, encara que hagi acabat de pujar de la Segona divisió, és vuitena classificada, a tan sols un punt de les posicions de la UEFA i a sis de les de la Lliga de Campions.

És clar que aquesta mateixa superioritat la vam veure tot just fa quinze dies quan els blaugranes van rebre el Reial Madrid. Els números del Barça són excepcionals, tant si mirem els punts sumats ja com els moltíssims gols fets o els poquíssims gols encaixats. Tanmateix, tot i ser uns registres insòlits i inigualables, almenys en aparença, no serveixen per a descriure l’excel·lència a què ha arribat el joc blaugrana en totes les seves facetes, tant en la construcció com en la recuperació i la defensa. Ens hem de quedar en les percepcions i les emocions que el seu futbol provoca i deixar-se d'estadístiques i raons.

Amb tot, dissabte el Barça té un partit molt compromès a Cornellà. Probablement, descomptant el Santiago Bernabéu, és el desplaçament més incòmode i perillós pels blaugranes. I això és així perquè des de fa unes quantes temporades, el derbi entre culers i periquitos ha revifat, al meu entendre, perquè l’Espanyol li ha aixafat la guitarra més d’una vegada i perquè tants jugadors del planter com hi ha al Barça li han retornat l’esperit que havia tingut. A més, enguany coincideix amb un Espanyol jugant a un gran nivell i en posició de Lliga de campions. És segur que, així que comenci el partit, tremolarà Cornellà.