Quan jo tenia 16 anys també era un rebel. "Atacàvem" les pàgines web de Microsoft i Telefónica i crèiem que estàvem fent justícia. Pobres inútils.

Ara deu passar el mateix. Darrere l'operació Payback hi ha adolescents i flipats de la comunicació. Però la gent normal, els que tenim criteri i a més creiem que si nosaltres fóssim PayPal també hauríem cedit a les pressions d'un govern americà, per exemple, n'estem cansats. I, a més, se'ns atribueix també a nosaltres (els internautes) una sèrie d'atacs que es fan des de vés a saber on, i amb uns objectius desconeguts. Touché. Tanta teoria de la conspiració i tanta llibertat per Wikileaks, però quan hem d'escollir nosaltres ens posem ulleres de sol i signem el contracte a les palpentes.

Que donin la cara. Aquesta és la solució. Que la massa anònima que fa bretolades es posi noms i cognoms. Com si d'una ILP es tractés: enlloc de prohibir els toros demanarien prohibir... alguna cosa relacionada amb Wikileaks. Perquè a mi, a aquestes alçades, tampoc em queda clar què és delicte i què no, en el cas Assange, però de la mateixa manera que en els incendis de Sant Joan d'Horta no he atacat cap web institucional, en aquest cas també esperaré a veure com s'acaba tot.

He llegit, i espero que sigui cert, que Anonymous ha acabat desistint de continuar saturant servidors -ja m'agradaria veure els administradors de sistemes de les companyies, que ben poc deuen tenir a veure amb Assange i Wikileaks, i són els qui ho han patit- i que ara es dedicaran a buscar informacions filtrades per Wikileaks i a fer-les públiques. M'agrada, tot i que si és cert tot el què diuen, ara es tracta d'etiquetar les informacions amb paraules populars però que no hi tinguin res a veure. "Posats a carregar-nos Internet, perquè no ho fem nosaltres mateixos?".