El Centre d'Estudis d'Opinió acaba de publicar, sota encàrrec de l'Oficina Antifrau de Catalunya, un escruxidor estudi, intitulat La corrupció a Catalunya: percepcions i actituds ciutadanes. Si fem una anàlisi d'aquest treball, fet amb 2.000 persones de tota edat i condició arreu del nostre territori, podem conloure que, d'una forma ampla i majoritària, la ciutadania creu que la corrupció i la manca de transparència estan instal·lades al Govern de la Generalitat i a les diverses administracions i institucions públiques (se'n salva, en general, l'ensenyament i la sanitat). Aquest treball de camp el va realitzar l’Institut Opina del 7 al 22 d’octubre de 2010, és a dir, cinc setmanes abans de les eleccions que han foragitat el tripartit de la faç del poder autonòmic.

Precisament, uns dies després de la celebració d'aquestes eleccions es feien públics els substanciosos sous que cobraran durant uns anys els ja "pobres" expresidents i exdiputats Montilla i Benach (a banda de la sucosa "jubilació" quan els toqui). L'una cosa -la percepeció que tenen els ciutadans que l'Administració és corrupta- i l'altra -que aquests polítics deixin el càrrec i cobrin sous astronòmics (i en temps de crisi)- abonen, encara més, un estat d'opinió que, en altres circumstàncies, potser seria procliu a una revolta.

Tanmateix, la gent, al meu entendre, es comporta d'una manera ben estranya. Tot just som sota l'estat d'alarma -decretat pel Govern Zapatero per un afer anodí que la mateixa administració, a través d'AENA, ha consentit i provocat- i una majoria, si més no de mitjans i analistes, aplaudeixen, fins a sagnar, la decisió manu militari, a l'estil franquista, que crea un perillós precedent per a aquesta ara fràgil democràcia que ens toca de patir.

Fa falta, doncs, com ha dit l'esmaperdut Castells o com continuen defensant Carretero i Reagrupament, una regeneració democràtica a fons: de la política i de l'economia;, dels polítics, de les grans institucions financeres i de les multinacionals del comerç i de la indústria. I molta transparència, pel cap baix com la que, aquests dies, escampa Wikileaks. Estarà, la nova majoria de CiU, per aquesta àrdua labor?