Actualitzat el 07/12/2010 a les 22:39h

La màgia d'Osona Decideix

El 13 de desembre del 2009 Osona va decidir, via referèndum, que volia la independència de Catalunya. No va ser la primera d’organitzar la consulta perquè aquest és un mèrit que podrà atribuir-se sempre Arenys de Munt, sigui quin sigui el futur del país. Però sí que és cert que Osona Decideix va actuar amb aquesta qüestió de manera gairebé professional tot i estar composta de voluntaris en la seva pràctica totalitat. Vaig tenir la sort de poder-hi participar activament i, per tant, sé de què parlo.

Ara, un any després, surt el llibre Osona Decideix, imatges i dades d'una jornada històrica, que també incorpora un DVD. No us el puc descriure perquè encara no l'he vist acabat, però sí que sé què hi ha a dintre d'aquest pack que es mereix, almenys a casa meva, un lloc privilegiat en el prestatge de les coses de valor: A dintre del llibre i del DVD hi podreu trobar per sobre de tot, màgia; la màgia del 13-D.

La màgia, però, no es va fer sola; no va aparèixer cap fada disposada a fer efectius tots els nostres desigs amb un toc de vareta màgica; la màgia ens la vam fer nosaltres -perdoneu que m'hi vagi incloent, no puc evitar sentir-me'n orgullosa-, la va fer el poble, la va fer la gent, la van fer els catalans d'Osona. La màgia va ser el plat exquisit resultant de barrejar una base de molta feina amb molta professionalitat -estàvem molt ben dirigits, gràcies, Alfons-, i salpebrada amb una il·lusió sense la qual el plat no hauria tingut cap gust atractiu. És cert que hi va haver friccions, però això és inevitable quan s’organitzen coses, i ara, al cap d'un any, crec que se’ls ha de donar un valor mínim. L’important no és això, sinó el fet de saber que ho podíem fer i ho vam fer; que vam demostrar a Catalunya i al món que la feina ben feta no té fronteres (ni té rival) i que tots plegats podem anar molt lluny si ens ho proposem. Però aquest, el del futur, és un altre capítol, i ja arribarà el moment de parlar-ne.

De moment, però, permeteu-me que doni una ullada enrere, que recordi amb inevitable emoció aquelles cares somrients, preocupades, atabalades... les cares de les reunions dels dilluns a la Central de Vic; i el passar comptes poble per poble, i els problemes locals de cadascú, i les presses i els daltabaixos que semblava que no es poguessin solucionar i que finalment, ningú sabia com, acabaven resolent-se... i els nervis, i el 13-D... i la victòria, aquella benaurada victòria -de participació- que ens va fer tocar el cel. I la neu, que es va esperar a caure a aquell diumenge per reblar el clau de tota aquella aventura que ningú podia imaginar amb un final tan feliç. Allò va ser la màgia, la que ens vam fer nosaltres. Sense fades i sense varetes, només amb Osona Decideix.

Amb tot el cor, gràcies per haver-me permès formar-ne part.

Navega per les etiquetes

consultesindependència

Referències a Internet

independència

COMENTARIS

+0
-0
Alfons no t'entenc
Xevi, 14/12/2010 a les 08:01
1º-Estic molt orgullos d'haber col·laborat fins a la sacietat amb la consulta, d'haber anat a dormir tard molts díes, amb reunions, penjat pancartes, botifarrades...
2º-Crec que la consulta va ser un èxit en molts factors, un exeple d'això va ser que molts dels que militem a certs partits polítics varem saber deixar el carnet a casa i mirar per el bé del país.
3º-En quan a l'Alfons... quan sento el seu nom no puc evitar que em bulli la sang i recordar el follon ue va muntar el 14D (amb raó o sense, però no tocava), es va carregar la feina de tota la gent que hi varem colaborar, va menysprear la feinada de gent de fora d'Osona.
4º-No entenc l'admiració cap a aquesta "vedette", per culpa seva la notícia del 14D no va ser la que havia de ser i va resultar que tots ens haviem barallat.
5º-L'objectiu de l'Alfons amb el 13D era personal i no de païs. Volia escalar posicions dins de CiU, igual que l'Uriel dins d'ERC, però no va poder ser. Ara després d'insultar-se pateticament per la ràdio apropinat-se de la feina de molta gent resulta que son tant amics.

Hi han coses que costen d'entendre. Com es pot benerar algú que ha volgut treure profit de la feina d emolta gent i oblidar-se de gent com en Jeroni Vinyet. Crec que ell si que plasma l'ànima pura del 13D.
+2
-0
No us apropieu de la feina unitària!
Estult, 10/12/2010 a les 11:41
Felicitats Blanca i a tots els que hi vam ser! El "gràcies Alfons López-Tena" ja no el tinc tant clar, costa d'endtendre que aprofités el logo de les consultes en la campanya electoral, aprofitant-se de la feina de molts que potser no combreguem amb Solidaritat... Mal inici per fer unitat!
+1
-2
La lluita segueix
Anònim, 09/12/2010 a les 17:51
El pobre desgraciat que critica "l'articlet" el que hauria de fer es treballar i buscar l'enfrontament amb l'enemic, no pas amb els compatriotes, si és que se sent tan pur i tan patriota autèntic que fins i tot li dol que un altre català estigui content d'haver aconseguit un èxit per al país.

Paios com tu sou el càncer de Catalunya: del sofà al llit, del llit al sofà, etc.
+2
-2
Quin articlet
Anònim, 09/12/2010 a les 17:37
Egocentrisme mediocre el d'aquesta senyora, per això deu ser amiga de l'Alfons. Amb tot, felicitats als que realment van treballar pel projecte
+6
-0
La força de la gent
Una altra independentista, 08/12/2010 a les 18:14
El més fantàstic de tot aquest moviment és la força de la gent que l'organitza. Felicitats per la feina que heu fet, que és sembrar una llavor que tindrà conseqüències en el futur.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Blanca Busquets
Treballa a Catalunya Ràdio des de fa vint-i-cinc anys on ha fet de tot i molt i se sent com a casa. La ràdio l'apassiona, però confessa que la seva vida són les lletres: ja té cinc novel·les publicades, Presó de Neu (2003), El Jersei (2006) Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009) i acaba de publicar La nevada del cucut.

A Twitter: @blancabusquets
Altres articles d'aquest autor


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: