El Futbol Club Barcelona va protagonitzar dissabte un dels episodis més lamentables dels darrers anys. El club va ser inconscient, li van prendre el número en la negociació amb els estaments i després –de nou- no va estar a l'altura a l'hora d'explicar-se.

El Barça va estar a punt de perdre tres punts de la manera més estúpida que es recorda. Tanmateix l'equip –una vegada més- va sostenir el club i va tornar a mostrar que està en un moment de forma tant excels que ni escalfant poc i malament es deixa prendre el número al camp.

Ara bé, després de fer el ridícul durant el dia –refiar-se de les promeses d'AENA quan tots els mitjans deixaven clar que l'espai aeri estaria tancat i creure's que el partit se suspenia per l'endemà sense tenir cap confirmació per escrit- el moment més lamentable es va guardar per a la nit. Deixar Pep Guardiola despullat davant de la premsa navarresa i d'una caverna mediàtica espanyola que –casualitats de la vida- el va tornar a posar a l'ull de l'huracà tot salvant el “president amic”.

Mentrestant, Sandro Rosell missing. Es patia per un president massa “intervencionista” –paraula que es va posar de moda durant la campanya electoral- i estem patint un president absent. Que s'amaga i deixa Guardiola exposat a totes les tempestes. Que l'endemà no és capaç de convocar una roda de premsa –ni tant sols gravar unes declaracions per la televisió oficial- i no passa d'escriure una carta al soci. Per cert, Rosell era per uns quants molt “modern” per tenir Twitter –ja em direu quin argument!- però tampoc el fa servir quan hi ha problemes...

Més enllà de la simpatia/antipatia que pugui aixecar el president entre la massa social –va aconseguir un recolzament molt important que cal tenir en compte- el que ningú li perdonarà és que faci perdre la paciència a Pep Guardiola amb fets com els de dissabte. Perquè els partits es poden guanyar, perdre o empatar però el que no es pot perdre ni a Iruña ni enlloc és la dignitat del club i la vergonya dels seus socis i aficionats.