El millor de la jornada és que el FC Barcelona ha guanyat per 0 a 3 l’Osasuna, un camp complicadíssim sempre i aquesta temporada encara més, perquè queia després del 5 a 0 al Reial Madrid, amb la dificultat de tornar a tocar de peus a terra després d’una exhibició d’abast mundial, i perquè els homes de Josep Guardiola s’han hagut de sobreposar a una jornada que ha estat un despropòsit absolut. Que el Reial Madrid també hagi guanyat, el València al Santiago Bernabéu, no és el de menys, però tant hi fa.

Els blaugranes s’han sabut aïllar de totes les inclemències i malgrat no haver fet un partit del tot brillant sí que han fet un pas molt seriós per a revalidar el títol de Lliga. Falten moltes jornades encara, és cert, pot passar de tot i n’hem de veure de molts colors, però tant la golejada de dilluns com el triomf d’aquest dissabte són victòries que valen molt més dels sis punts que s’afegeixen a la classificació. Són victòries amb una incidència emocional notabilíssima i decisiva.

Ara, dit això hi ha unes quantes consideracions a fer. En primer lloc, que el que ha passat aquest dissabte ja es veia a venir de fa temps. Un equip professional, amb 400 milions de pressupost, no pot viatjar per sistema el mateix dia del partit. Fins ara no havia succeït mai res i tot havia anat de primera, però amb només un dia que res no vagi a l’hora n’hi ha prou per fer-la de l’alçada d’un campanar. Amb l’agreujant que aquesta vegada qui fos del club que hagués de prendre la decisió, ha badat de manera lamentable. Sabent com se sabia divendres que hi havia en marxa una vaga salvatge dels controladors aeris, refiar-se que a darrera hora s’obririen els cels ha estat una ingenuïtat inconcebible i un risc innecessari del tot.

En segon lloc, la Federació Espanyola ha fet un paper ben galdós en tot aquest afer. Un organisme federatiu no pot donar per suspès un partit, fixar-ne l’hora de disputa per a l’endemà i al cap de dues hores desdir-se’n i dir-li a un equip que s’espavili si no vol perdre els tres punts. Quan dóna una ordre ha de ser definitiva. Que encara estiguin sota els efectes del xoc d’haver perdut l’organització de la Copa del Món, que organitzarà Rússia, no els eximeix de cap responsabilitat.

I, finalment, hi ha la premsa de Madrid i del Madrid amb el diari Marca al capdavant que, una vegada més, ha tingut un comportament indigne de la professió. En el periodisme esportiu s’ha arribat a acceptar com un fet normal que els periodistes actuïn més com a aficionats que no pas com a professionals de la comunicació, que ja és prou acceptar. Però el capteniment de determinats mitjans, especialment el del diari Marca amb el seu director Eduardo Inda al capdavant, ha arribat a un nivell intolerable per més que els qui hi haurien de posar remei el tolerin.

És clar que per ser la millor Lliga del món a la Lliga espanyola li cal corregir un grapat de coses, començant pels organismes federatius i acabant per bona part de la premsa. De moment, lliga de la pandereta a tot estirar. Blaugrana, això sí.