Menys mal que en vaig sortir a temps de la secta, aquest "periodista" del Borràs delira... i no se n'adona.

De moment ja hem aconseguit fer entrar al Parlament la recepta correcta per la independència: que 68 diputats proclamin unilateralment l'Estat Català. Això és mèrit del treball pedagògic de Reagrupament desde fa quasi 2 anys, celebrem que algú ens ho hagi copiat i hagi fet una bona campanya electoral per col.locar 4 diputats al Parlament.
Ara cal treballar de valent els propers 4 anys per fer creixer l'associació, renovar la Junta i definir bè la organització interna i fer entrar la Regeneració Democràtica a la política i les institucions públiques del País, cal fer pedagogia i, a les properes eleccions municipald, donar suport als partits municipals que es comprometin amb el nostre programa.
Visca Catalunya lliure!

Doncs si realment voleu seguir endavant esmenant allò que heu fet malament comenceu per no criticar els "altres" (SI, supereu-ho ja!) i no tracteu els catalans d'indignes per no haver-vos votat a vosaltres.

I per cert, a "foc i sang" (es tal com ho van descriure els catalans d'aleshores) va entrar l'exèrcit hispànic comandat per el marquès de Los Vélez a Catalunya el 1640 pensant-se que arrasaria Catalunya en 2 mesos i ja sabeu, la batalla de Montjuïc ...(la van perdre)...

Reagrupament també comparteix allò de "el ejército español nunca se retira, da la vuelta y se va"?

Potser també hauríeu de començar a deixar les referències militars per descriure el vostre estat d'ànim...

Por la democracia, por la libertad de los pueblos, contra el imperialismo que azota el mundo. Defendamos Catalunya y todos los pueblos del mundo víctimas de la imposición de las naciones imperialistas.

La Brunete Mediática es una brigada de personajillos manipuladores a sueldo que viven en los barrios altos y cobran cantidades millonarias (Jiménez Losantos, José María García, Família Herrero, César Vidal, etc).

REAGRUPAMENT es una plataforma popular levantada por la gente de la calle, pagando religiosamente aportaciones económicas y sacrificándose en horas de trabajo impagado.

Con la cabeza bien en alto, y con un par de cojones -disculpad por la expresión- todos juntos contra el imperialismo español.

Aquello que ocurre en Catalunya en lo referente a la “magnificación” de una corriente ideológica (independentismo) no se trata de una inocentada, tampoco de una pueril diversión, sino de la necesidad de supervivencia de un selecto poder político-social endogámico. Las más de las veces, ni siquiera circunscrito en torno a formaciones políticas declaradas inequívocamente independentistas. Por consiguiente, desde el orbe transversal nacionalista (CiU-PSC) se han activando todos los resortes a su alcance, el mediático y el nutrido entramado de sociedades civiles que subsisten al socaire de la subvención pública, con la intención de amplificar el mensaje, porque hasta la fecha les ha proporcionado pingües beneficios. Distraídas las masas en el territorio catalán en debates estériles, el dinero público, vía Generalitat, ha continuado fluyendo, incluso en tiempo de precariedad económica y financiera, hacía las élites de forma innegable. Asimismo, cierran este perverso círculo vicioso quienes ostentan la dirección en instancias superiores del conjunto del estado al continuar afanados en contrarrestar la supuesta avalancha independentista, tan contraria a sus intereses, con una burrada de traspasos competenciales. De momento, el conjunto del todo (España) no se ha transferido a la parte (Catalunya); no obstante, de seguir los acontecimientos por estos disparatados andurriales, haría bien en no descartarlo… no es mal amigo quien bien previene. Bromas aparte, cuantitativamente, el movimiento independentista en Catalunya, pasados unos nuevos comicios autonómicos, ha vuelto a menguar significativamente. En suma, si nos atenemos a lo sucedido en las muchas ocasiones en que esto ha ocurrido, a nadie extrañe que suban insoportablemente los decibelios de su cansina y machacona melodía soberanista; entiéndalos… burros serían si obrando del mismo modo esperasen resultados distintos a los que siempre han obtenido.

Que estimen la FAMILIA la TERRA la JUSTICIA han parlat, els altres seran com diu ATLASAC....no crec encara en quedaran més...ara que el cervell també deia i vas a LAPORTA serà millor i perquè NO DIR-HO de moment NO va defraudant, a par dels que SIIIII que el voldrien perdut i acabat....jo... potser tindé el meu primer fracàs però tin encara confiança....atlasac diu....SIIIII? i ara a quin preu s´ha quedat EL CATALA ESCLAU que li falten dos queixals? TOT EL QUE ES CATALA ES POT COMPRAR? o VENDRE? SIIIIIII GRACIES PER TANTA MILLORA....Tú GRACIES, Tú GRACIES, Tú GRACIES....ho faré per vos,,,,Bééééé, sort que tenim al senyor màs que ens vendrà a MES BON PREU QUE TÚ!! per quan ens has VENUT?.

El problema amb la frase de Jaume Fernàndez: "No farem presoners", és que a qui no han fet presoners és als reagrupats, i ho han fet els votants. Electoralment el projecte és mort i enterrat, com associació, lobby o grup de pressió encara, però pretendre continuar igual que abans com si no hagués passat gaire cosa més que un revés electoral és patètic.

Ja us ho fareu, tothom té dret a fer el ridícul de la manera que creu més convenient.

Alguns sembla que veniu de l'hort encara.

El motiu del fracàs electoral no és cap altre que la manca de recursos econòmics. O més aviat, la desigualtat respecte d'altres projectes.

Els parlamentaris ja tenen la menjadora (Parlament, diputacions, ajuntaments, empreses públiques, empreses privades...) i el 3% per a finançar-se. Una cosa semblant passa amb Ciudadanos, que a més de la petita part que els toca de menjadora, amolla de sucoses "donacions" anònimes (o sigui, Lara, Balañá, etc).

Solidaritat... bé, no s'acaba de saber com es finança, però sembla clar que no fan curt i en tot cas han fet prou llarg com per a saltar el mur electoral. On els han fet mal ha estat amb el buit informatiu, però això un cop assolida la menjadora quedarà resolt.

Reagrupament en canvi només es finança de les quotes dels 3 o 4mil associats, que a més paguen més aviat poc, i ha rebut un buit informatiu igual o pitjor que SCI.

Jo sóc del parer que SCI no és de fiar i que el perill que siguin un titella de CiU és molt gran, però també recordo que Carretero ha dit en alguna ocasió que si per assolir la independència s'ha de pactar amb el diable, s'hi pacta i prou.

La qüestió, crec, ha estat i segueix sent esbrinar si realment SCI és un diable independentista o un diable convergent. Si és la primera cosa, i això només ho podrem dir al final de la legislatura, caldrà fer-hi front comú de forma decidida.

Si és diable convergent, caldrà tornar a presentar-se a les eleccions, intentant ser més murris a l'hora d'aconseguir recursos i tenint menys por de tacar-se les mans, de sang o de merda.

El mateix es pot dir d'ERC. Ara per ara, la cúpula i militància actuals han demostrat que són diable i socialista i per tant no s'hi pot tractar. Personalment dubto que canviïn a curt termini, però si fan propòsit d'esmena cal tornar a donar-los confiança i el lideratge que per volum els tocaria.

En tot cas, el que no crec que haguem de fer és anar a eleccions municipals i molt menys a les espanyoles, perquè l'única cosa que aconseguiríem fer és empitjorar el problema de recursos abans esmentat.

Bé, potser sí que podria ser bona idea presentar-se a llocs on la victòria sigui assegurada i es puguin aconseguir recursos amb una inversió mínima.

Sí, parlo molt de diners i d'influència, però és que com dic, en la meva opinió, totes dues coses són fonamentals i el que ens ha fallat.

La independència de Catalunya, no s'aconseguirà mai a travès del poltronisme rampant, ni de "superestars" mediàtics, ni de poltroners de professió.
Sols el treball ben fet, la regeneració democràtica, i la ilusió dels professionals dedicats a la política, que no del "polítics professionals", ens portarà a l'Estat propi.
Visca Joan Carretero, i Endavant Reagrupament !!!,
Gairebé 40.000 vots ens encoratjen a seguir.

Entenem que hi ha autoestima i profundes conviccions a les files de l'independentisme

Entenem que no tot és només política i que, tanmateix, qualsevol gest ja és política

Entenem que la terra bull altre cop amb l'ambició dels seus fills, encesos per l'ànsia de llibertat

Entenem que el 10J va ser un trànsit definitori, marcat per la transversalitat i el civisme mentre que el 28N, plantejat a cop de bloc i d'enquesta, ens ha enterenyinat l'autocomplaença

Entenem doncs que cal seguir lluitant en tots els àmbits, tots els fronts i amb totes les eines, dins i fora del parlament, a la comarca, a Bcn i al món

Entesos!

La tribu reagrupada de Sant Just-Esplugues seguim.