Les darreres informacions filtrades per Wikileaks han tornat a aixecar la llebre d'aquells que volen convertir Internet en un vedat privat. Precisament en dies en què s'ha intentat portar la neutralitat de la xarxa al Senat espanyol en un intent infructuós d'assegurar que Internet no pogués pertànyer a les operadores, ara es donen encara més raons per argumentar que la xarxa és aquell “món salvatge on no es respecta res”.

Independentment del què pensem de Wikileaks i la tasca que realment fa –fer públiques filtracions i informació classificada-, no hem d'oblidar que al darrere hi haurà sempre preparats els qui volen aprofitar qualsevol oportunitat per donar a entendre que la xarxa s'ha de legislar i, com que no és possible amb els instruments actuals, no queda altra opció que la censura.

I des d'aquí m'agradaria demanar que això no acabi essent així, com a mínim per ara. Intentem pensar-ho millor. Intentem creure'ns això de la neutralitat de la xarxa. I prenem decisions sobre el què hi passa “en general” i no pas en fets que, si es poden qualificar de delicte, seria la sentència d'un jutge la que hauria d'actuar, únicament i exclusivament, contra qui ha delinquit.

La xarxa no és un cau de pirates i delinqüents. O no només és això, per molt que alguns intentin fer-ho veure així.