La victòria aclaparadora de CiU i, sobretot, les desfetes del PSC i ERC –i les posteriors conseqüències polítiques- han fet oblidar ràpidament els quinze dies de campanya. Segurament és millor parlar d'idees (o en el seu defecte, de persones) però seria convenient no oblidar molts dels temes que s'han posat sobre la taula del continent i la forma de la cursa electoral.

Abans de començar-la ja apuntava que potser s'hauria de reiventar... però les previsions s'han quedat curtes. L'arquitectura de la campanya s'ha mostrat més vetusta que mai i superada per la realitat. Els únics elements que han posat sal a dues setmanes light van ser el debat a sis i tota la comèdia sobre el cara a cara. En un temps on els debats haurien de superar els mítings d'autocar i entrepà la Llei electoral espanyola esdevé el principal impediment. I per no parlar dels blocs electorals que han dut a situacions tant ridícules com sentir a TV3 o a Catalunya Informació primer la resposta a unes declaracions que les pròpies declaracions en si. Esperpèntic.

La llei també prohibeix les enquestes més enllà del dilluns. I El Periódico –a través de la seva franquícia andorrana- no s'ha limitat a publicar-ne una de posterior al límit sinó que n'ha fet una diària i, fins i tot, una darrera quan ja sonaven les campanades de l'inici del diumenge electoral. A més l'endemà, a través del Twitter, corrien tota mena de (presumptes) filtracions del sondeig a peu d'urna de TV3.

Que tot aquest sistema no dóna més de si ho demostra un fet. Els mateixos partits que defensen els blocs es posen les mans al cap pel no cara a cara o per les piulades amb enquestes en plena jornada electoral. Ara bé, el problema és que de tot això no en parlarem fins a la propera campanya...