Els practicants de BDSM denominen “vainilla” a les persones que tenen una sexualitat convencional, que no gaudeixen ni del cuir, ni de la fusta, ni del dolor, ni del domini o la submissió. És una paraula que s'empra sobretot amb to despectiu però que també pot ser descriptiu per diferenciar una persona del grup. Alguna cosa similar passa amb els jocs de rol i el motiu muggle seguint la forma escrita per J.K. Rowling per a referir-se a aquells que no tenen ni gota de sang bruixa. En aquest cas l'utilitzen amb tot aquell que ni sap ni vol saber d'aquest món fantasiós.

L'origen del mot “vainilla” en aquest extrem l'hauríem d'associar a que és un sabor neutre, que combina amb tot, que no obliga a pensar, que gairebé no genera rebuig i que és, amb diferència, el sabor de gelat més consumit. Tant que per ell sol supera el consum de tots els altres gelats junts. La “vainilla” aquí vindria a retratar l'opció majoritària que ho és precisament per la seva poca agressivitat i el seu poc compromís amb el sabor. Així, en el sexe, per a qui practica BDSM, un “vainilla” és una persona que es conforma amb poca cosa, no és amant de l'aventura, ni del risc, ni de complicar-se la vida. Tot i així, els “vainilla” són majoria. Majoria al llit i majoria a la gelateria.

En política una opció només pot ser amplament majoritària si la seva doctrina és “vainilla”. Un discurs sense estirabots ni compromisos massa ferms. Un programa on el sabor no sigui massa agressiu ni el ritme massa intens. Que no faci pensar massa al personal ni es basi en corretges que emmordassin el seu simpatitzant. Que en aquest llit s'hi puguin trobar des de romàtics a eficients sense que no s'hi sentin incòmodes. Aquest partit a Catalunya és CiU i per això és l'opció més votada.