Fa quatre anys Internet ens va demostrar que unes enquestes publicades per un mitjà andorrà podien burlar la Llei electoral. La suspicàcia dels editors d'El Periodico, el d'Andorra i el d'aquí, van demostrar que Internet comença a eliminar fronteres i esborrar lleis. I a dia d'avui, quatre anys després, s'ha demostrat que aquest invent del dimoni ha acabat finalment deixant sense sentit la Llei electoral que tant de moda s'ha posat aquests dies al nostre país. Podem tenir en compte que aquesta llei pot tenir cert sentit en els mitjans públics per assegurar un repartiment equitatiu de l'espai entre els partits que tenen representació i que assegura que tots els partits, fins i tot La Falange, tinguin un parell de minuts de glòria a TV3 i a Catalunya Ràdio. Però també sabem que els partits que encara no tenen representació al Parlament, són apartats dels Telenotícies.

La Llei electoral ha prohibit, per un tema de terminis, un cara a cara entre les dues persones que, si no canvia molt la cosa, diumenge rebran l'encàrrec de dirigir aquest país. La llei electoral prohibeix fer una campanya publicitària en mitjans públics i televisions privades. En canvi, a Internet, aquesta llei perd qualsevol mena de sentit però els partits sembla que encara no ho han sabut/volgut aprofitar.

El famós cara a cara s'hagués pogut fer sense problemes a la xarxa. Els aparells del PSC i de CiU han donat en directe alguns dels seus mítings en directe per Internet via streaming, per tant, els mitjans per fer-ho hi eren. Fins i tot, si haguessin volgut, haguessin pogut fer dues realitzacions, a gust de cada partit. No haguessin faltat periodistes per moderar-ho i tampoc mitjans que se n'haguessin fet ressò. Per tant, senyors i senyores, l'absència del cara a cara es deu a una falta de voluntat clara dels partits.