Llegeixo que diumenge que ve toquen eleccions a Catalunya. Entenc que algú pugui tenir un cert interès en com es viuen aquestes eleccions des de la distància: bé, per Internet. Evidentment la premsa nord-americana no ha fet cap esment, que jo sàpiga, a l’assumpte. I parlar-ne només en parlen els espanyols, principalment els catalans. Així que ja veuen que aquí estem igual d’atrapats que vostès: tot ho traiem de la premsa espanyola on line. I una cosa que fa temps que llegeixo i sento és que ja n’hi ha prou de tripartit i que quina sort treure’ns aquesta gent de sobre perquè Déu n’hi do com han deixat el país.

Tinc una certa simpatia per qui fa aquests comentaris, ho reconec, però no acabo d’entendre exactament què ha fet tan malament el tripartit. O què ha fet (o no ha fet) que hauria fet diferent algú altre dels que corren per la Ciutadella. Quin problema tenen tota aquesta gent amb les decisions del tripartit? Creuen de veritat que amb els socialdemòcrates de l’altre costat del passadís, aquests xicots de la Convergència i la Unió, etc. Catalunya estaria avui en una situació substancialment diferent? Honestament? En què? Què no els ha agradat del que ha fet el tripartit? Diguin-me una decisió que creguin equivocada de José Montilla, vinga. Vull exemples, no val qualificar-los, així en general, d’incompetents, inútils o ases, que d’acord. Algú de veritat creu que la Generalitat pot fer gran cosa contra l’atur? O que els problemes de crèdit a les empreses depenen en alguna mesura de qui ocupa el despatx de la plaça Sant Jaume? O que, en cas de poder fer alguna cosa, que no crec (com ara agafar el bisturí i fer una bona retallada de drets d’aquests que diuen “socials”, però deixem-ho que em poso tendre de pensar-ho), un altre govern ho hauria fet?  

Jo, per exemple, celebro que molt probablement tota aquesta tropa de socialistes, comunistes i esquerranosos variats perdin el poder aviat, però no m’enganyo explicant-me històries sobre com de malament han deixat el país: no espero gran cosa diferent de l’Artur Mas i els seus i no crec que cap decisió del tripartit hagi contribuït significativament a la situació actual del país. Per mi és un tema de pura víscera: algú que se sent còmode amb l’etiqueta “socialista” em genera un rebuig immediat, estomacal i no desitjo que se’n surti amb cap dels seus propòsits, com ara ocupar el govern. Faci el que després faci amb aquest govern. Miro de portar-ho tan bé com puc, però no m’explico rondalles sobre la seva mala gestió per creure’m més legitimat en la repugnància que m’inspiren.