Avui és el dia en què els catalans escollim el futur del nostre país. De ben d’hora al matí tenim els col·legis electorals oberts per a que no ens falti temps per anar a votar. Jo he anat a votar per no fer un lleig al país, però he fet un lleig a molts partits. La situació és confosa: molts partits i pocs, per no dic cap, em convencen. Així que avui, he fet el què el cor m’ha dit i he decidit votar pel què vull. He agafat el sobre i un paper en blanc.

Potser és la millor opció, no votar cap partit, potser és el que hauríem de fer tots. I, enlloc de que els polítics donessin lliçons, donar-los una lliçó ciutadana. Però malauradament això és impossible i no sortirà majoria de vots en blanc. Així que he agafat el meu paper en blanc i m’he posat a escriure com vull el meu futur país, com si es tractés de la carta als reis. I he escrit: “Avui és dia de les eleccions, però per mi és un dia especial per un altra motiu, avui fa 27 anys que va néixer la persona amb la que actualment ho comparteixo tot. Així que avui voto per l’amor que sento per ell i per l’amor en general. Perquè surti qui surti i sigui qui sigui el nostre futur president, no s’oblidi que qui governa en el nostre dia a dia, en la nostra rutina diària, és l’amor. Que aquest sentiment és el què busquem tots, no sentir-nos sols, tenir companyia, algú amb qui compartir els moments quan no estem a la feina, algú amb qui passar les penes de l’atur, de la crisi, de la inseguretat...algú amb qui parlar de les nostres preocupacions, que ens ajudi i ajudar-lo a passar els problemes i a compartir amb ell les alegries, aquella persona que ens mira a la cara i sabem que no menteix, que és sincer i que estarà al nostra costat”.

Jo avui he votat per això, no per un partit, ni per unes idees partidistes que divideixen la societat, jo he votat pel què tothom vol, perquè es lluiti sempre per això, perquè l’amor mai s’acabi i perquè sigui el motor de les properes legislatures.