Perdoneu, benvolguts lectors, la meva insistència en la qüestió independentista, però és que em fa una certa gràcia quan veig els partits no nacionalistes alertant contra un possible pacte de CIU amb independentistes que ens porti a tots plegats a la terrible independència. No sé si riure o plorar quan posen el crit al cel sobre la possibilitat que la independència-hecatombe podria tenir lloc. Es prenen la paraula “independència” com el pitjor dels mals, com un desastre natural, com un tsunami o un volcà gegant sepultant Catalunya sota les seves cendres.

Què li passa a la independència? Quina és la por que els fa? Em fa l'efecte que ha quedat clar últimament que, econòmicament parlant, més aviat hi guanyaríem, essent independents; que viuríem molt millor. Aleshores penso que la por d'aquestes persones no deu anar per aquí. Deu ser un temor més de tipus domèstic: es deuen referir, com ha reconegut l'Abert Rivera en més d'una ocasió, a la possibilitat d'haver de passar la frontera per anar a Espanya on tots plegats –jo la primera-  tenim amics, parents o coneguts.

Caram, senyor Rivera, això és de pel·lícula de por! Fronteres, diu? N'hi ha amb França? No podem entrar i sortir lliurement i anar a treballar a Lió, Marsella o Montpeller sense que ningú no ens molesti? De quines fronteres parla? Tranquils, senyor Rivera i la resta de senyors alarmistes en general; tranquils que, quan siguem independents, vostès podran continuar tenint parents, amics i coneguts a Espanya, exactament en les mateixes condicions que les actuals. L'única diferència serà que, en lloc d'haver de passar comptes amb tres administracions, només els haurem de passar amb dues. Ens traurem un pes de sobre i els amics els mantindrem... si són amics de debò, és clar. I juraria que no s'enfadaran amb nosaltres, ans al contrari, continuaran venint a estiuejar a Salou o a Sant Feliu de Guíxols, com nosaltres continuarem anant a visitar l'esplèndida catedral de Burgos.

Quin és, doncs, l'autèntic problema? Potser és que el senyor Rivera i companyia se senten espanyols, de llengua, de cultura i de tot? I això és un problema? Des de quan? Tenen por que els que ens sentim catalans els fem fora? Mare de Déu, si haguéssim de fer fora les persones que se senten d'una altra nacionalitat i parlen una altra llengua, segurament ens quedaríem aquí la meitat dels habitants que som ara. Tenen por que els seus fills no estudiïn el castellà i la cultura castellana? Vaja, a banda dels col·legis espanyols -que segur que n'hi haurà a bastament- també hi haurà interès i estudi d’aquesta llengua i d’aquesta cultura, només faltaria, que és una de les més importants del món i la tenim al costat... I em sembla que cap de nosaltres pretén construir una Catalunya independent analfabeta.

No se m'acut res més que pugui fer por, tret d'un eventual atac de l'exèrcit espanyol per defensar “la unidad española”. Però suposo que els senyors alarmistes entenen que som al segle XXI i a Europa. I vull suposar que el problema que tenen no és una simple qüestió de covardia ridícula. Vull pensar que la nostra classe política encara no ha caigut tan avall...

Però tant és el que pensem. Els sentim i els sentirem queixar-se i advertir dels perills de la independència: ui, quina por, que ve la bruixa, o el papus, o l'home del sac. Però... ep, senyors alarmistes, tinguin en  compte sempre que a molts catalans ens encanten les pel·lícules de por.