Actualitzat el 23/11/2010 a les 00:01h
Safareig de comunicació (XVI)
Llegeixo que La Vanguardia canvia el seu web. L'evolució de l'audiència de La Vanguardia digital mostra una evolució positiva si mirem les dades d'OJD dels darrers anys. Hem de tenir en compte també, l'agregació del domini yaencontre.com que els hi està donant molt bons resultats. L'altre cosa és si el digital del Grup Godó ha d'aspirar a fites més importants si parlem en clau espanyola. Continua a gran distància d'El Mundo, 20 minutos i, és clar, després de la sortida d'El Pais, es difícil de comparar amb el diari de Prisa. Dic això perquè no se si aquesta nova versió digital tindrà versió en català. Imagino que queda supeditat a si hi ha diari en català o no. En aquest tema hi ha informacions contradictòries, que sí que hi serà però al febrer, que no, que finalment s'ha endarrerit. És veritat que en el moment que ens trobem, a pocs dies de les eleccions al parlament i a punt de sortir el diari Ara, entenc que molta gent estigui a l'aguait.
Presentació del diari Ara. Vaig assistir a una de les presentacions del diari que esta fent arreu del territori. Un màrqueting excel·lent. Concretament vaig ser a la que es va fer a Vic, a l'aula magna de la Universitat de Vic. Presentava en Carles Capdevila i l'Albert Om (jugaven a casa). Molt públic, molts estudiants de periodisme, personalitats. Es va dir que en Xavier Bosch farà la contraportada els divendres parlant de Barça, l'Albert Om el dissabte, en Toni Soler el diumenge i dilluns l'Antoni Bassas altre vegada parlant de Barça. Que el diumenge regalaran la revista Time Out.
Després de la presentació del projecte van sortir les qüestions més interessants aportades a través de preguntes per assistents a l'acte. Una de les qüestions va ser conèixer la línia editorial del diari. El director va remetre al manifest fundacional (algú comentava que llegint-lo no en treus l'aigua clara). L'altre qüestió va ser el tema del finançament, si havien rebut ajuts públics. Altre cop en Carles Capdevila va derivar a la web del projecte després d'afirmar que sí que han rebut ajudes. Al final prou gent omplint la butlleta de subscripció de prova de 40 dies, 40 euros. Molta sort i llarga vida al periodisme.
Presentació del diari Ara. Vaig assistir a una de les presentacions del diari que esta fent arreu del territori. Un màrqueting excel·lent. Concretament vaig ser a la que es va fer a Vic, a l'aula magna de la Universitat de Vic. Presentava en Carles Capdevila i l'Albert Om (jugaven a casa). Molt públic, molts estudiants de periodisme, personalitats. Es va dir que en Xavier Bosch farà la contraportada els divendres parlant de Barça, l'Albert Om el dissabte, en Toni Soler el diumenge i dilluns l'Antoni Bassas altre vegada parlant de Barça. Que el diumenge regalaran la revista Time Out.
Després de la presentació del projecte van sortir les qüestions més interessants aportades a través de preguntes per assistents a l'acte. Una de les qüestions va ser conèixer la línia editorial del diari. El director va remetre al manifest fundacional (algú comentava que llegint-lo no en treus l'aigua clara). L'altre qüestió va ser el tema del finançament, si havien rebut ajuts públics. Altre cop en Carles Capdevila va derivar a la web del projecte després d'afirmar que sí que han rebut ajudes. Al final prou gent omplint la butlleta de subscripció de prova de 40 dies, 40 euros. Molta sort i llarga vida al periodisme.
Navega per les etiquetes
mitjans de comunicacióCOMENTARIS
+1
-0
Anònim, 26/11/2010 a les 14:09
Des de que el grup PRISA té un deute de 500 milions d’euro i part del seu accionariat és MEDIASET , és a dir en Berlusconi i el fons LIBERTY , d’aquells que compren empreses per desfer-les , vendre actius i desempallegar-se dels treballadors ,la fugida , via MANIPULACIÓ cap al abisme és tan ràpida com trista . Qui l’ha llegit i qui la llegeix aquesta publicació...Volen ésser graciosos i són penosos , per no dir patètics . I això és ben volgut i raonat per el conjunt de directius com estratègia de grup i tàctica per a no perdre més compradors i anunciants . Quin prestigi dilapidat en tant poc de temps !
Solidaritat , en tot cas , envers els seus treballadors , fins i tot amb els sipais de la seva plantilla que signen amb cognoms catalans i que no els hi passi com als del Diari 16 .
Solidaritat , en tot cas , envers els seus treballadors , fins i tot amb els sipais de la seva plantilla que signen amb cognoms catalans i que no els hi passi com als del Diari 16 .
+0
-0
Anònim, 23/11/2010 a les 14:15
Als del Nació: necessitem un EDIT BUTTON. Gràcies.
+1
-0
Anònim, 23/11/2010 a les 14:14
/atiende parrafada! quedes avisat, JoanPG/
Només estic parcialment d'acord amb el tema de les ajudes del govern si son pels casos puntuals que dius tu. És a dir modernitzar l'empresa o ajudar-ne de noves a començar o establir-se.
El problema arriba quan aquestes ajudes son indispensables pel funcionament de l'empresa que les rep. Llavors l'empresa de comunicació (o del que sigui) és presonera dels interessos del govern, ja que si aquest els hi retira les ajudes han de tancar.
Crec, amés, que hi ha formes més intel.ligents de gastar els diners per dinamitzar el mon empresarial que invertint-los en fer subsistir artificialment models de negoci obsolets.
En el seu moment el que calia era ajudar els fabricants d'automóbils que començaven a despuntar que fer subsistir els fabricants de carruatges que maldaven per subsistir.
El mateix passa ara amb uns grups de comunicació massa grans, que tenen la mentalitat massa ancorada en el passat i que son massa poc especialitzats com per sobreviure al mon digital.
I sobre el tema de l'ipad: fa 10 anys no t'imaginaves tenir internet a casa, fa 7 no t'imaginaves tenir mòbil i en fa 3 no t'imaginaves tenir un iphone i mira com estem ara.
En una cosa tens raó: dintre de 2 no estaràs llegint La Vanguardia, l'Avui o el Nació a l'iPad, estaràs llegint una agregació de feeds dels temes que més t'interessin, oferits per mitjans especialitzats que donin una informació realment de qualitat.
Llegir coses que no son sobre política de declaracions, columnes d'opinió o futbol en un diari generalista fa vergonya aliena: els periodistes senzillament no tenen la formació adequada per parlar-ne amb coneixement. Ho dic per experiència: les poques vegades que parlen sobre temes tecnològics o de disseny ho fan com si fossin amateurs.
I pel que fa a la gratuïtat, pensa: quin va ser l'últim cop que Google et va cobrar per un servei? Els hi van malament les coses?
/felicitats si has arribat fins aquí, una abraçada/
Només estic parcialment d'acord amb el tema de les ajudes del govern si son pels casos puntuals que dius tu. És a dir modernitzar l'empresa o ajudar-ne de noves a començar o establir-se.
El problema arriba quan aquestes ajudes son indispensables pel funcionament de l'empresa que les rep. Llavors l'empresa de comunicació (o del que sigui) és presonera dels interessos del govern, ja que si aquest els hi retira les ajudes han de tancar.
Crec, amés, que hi ha formes més intel.ligents de gastar els diners per dinamitzar el mon empresarial que invertint-los en fer subsistir artificialment models de negoci obsolets.
En el seu moment el que calia era ajudar els fabricants d'automóbils que començaven a despuntar que fer subsistir els fabricants de carruatges que maldaven per subsistir.
El mateix passa ara amb uns grups de comunicació massa grans, que tenen la mentalitat massa ancorada en el passat i que son massa poc especialitzats com per sobreviure al mon digital.
I sobre el tema de l'ipad: fa 10 anys no t'imaginaves tenir internet a casa, fa 7 no t'imaginaves tenir mòbil i en fa 3 no t'imaginaves tenir un iphone i mira com estem ara.
En una cosa tens raó: dintre de 2 no estaràs llegint La Vanguardia, l'Avui o el Nació a l'iPad, estaràs llegint una agregació de feeds dels temes que més t'interessin, oferits per mitjans especialitzats que donin una informació realment de qualitat.
Llegir coses que no son sobre política de declaracions, columnes d'opinió o futbol en un diari generalista fa vergonya aliena: els periodistes senzillament no tenen la formació adequada per parlar-ne amb coneixement. Ho dic per experiència: les poques vegades que parlen sobre temes tecnològics o de disseny ho fan com si fossin amateurs.
I pel que fa a la gratuïtat, pensa: quin va ser l'últim cop que Google et va cobrar per un servei? Els hi van malament les coses?
/felicitats si has arribat fins aquí, una abraçada/
+0
-0
Joanpg, 23/11/2010 a les 11:23
Anònim, has de saber que molts tipus d'indústria reben ajuts dels governs per a crear llocs de treball o per modernització de l'empresa i la premsa també en rep. També has de saber que, el sistema d'ajuts a la premsa es molt comú a tota europa i el motiu és que molts estats han cregut que deixar la comunicació en mans del darwinisme pot ser letal per a la llibertat democràtica. Malauradament això dels ajuts també te la seva part fosca i sempre per part del poder hi ha la tentació de fer-los servir com una torna. Pel que fa al sistema de premsa de paper, t'aconsello que entris en el web de l'ARA i veuràs què el paper nomès és un dels suports que farà servir aquests nou mitjà. Personalment no he renunciat al paper i dubto molt imaginar-me d'aquí a cinc anys esmorzant un diumenge al matí llegint el diari amb un iPad.També hi dius que el paper no te futur, doncs bé, mai has pensat que la gratuitat tampoc en tindrà?
+0
-1
Anònim, 23/11/2010 a les 10:09
El que volía dir és que, quin sentit te ara treure un diari en format paper si tots sabem que el periodisme clàssic està morint?
Quina viabilitat a llarg termini te això? En un mon on els diaris tanquen i on els paradigmes antics de comunicació estan desapareixent, de que serveix treure'm un que respón al més antic i tronat de tots: el diari de paper d'informació generalista?
A no ser que l'objectiu principal del diari no sigui informar/fer calers i en sigui un altre. D'aquesta manera sí que s'entén: inverteix en un mitja que està en caiguda lliure però de moment és prou important i després ja veurem. Fem un diari com a instrument i no com a finalitat.
Quina viabilitat a llarg termini te això? En un mon on els diaris tanquen i on els paradigmes antics de comunicació estan desapareixent, de que serveix treure'm un que respón al més antic i tronat de tots: el diari de paper d'informació generalista?
A no ser que l'objectiu principal del diari no sigui informar/fer calers i en sigui un altre. D'aquesta manera sí que s'entén: inverteix en un mitja que està en caiguda lliure però de moment és prou important i després ja veurem. Fem un diari com a instrument i no com a finalitat.
+2
-0
Anònim, 23/11/2010 a les 10:05
Si treus un diari automàticament reps ajudes del govern? Grans periodistes i grans empresaris de la comunicació, sí senyor. Sen sortiríen en un mercat no-tutelat? No.
Autor
Jordi Font
Va néixer el 8 d'agost del 74 a Manlleu (Osona). Durant molts anys es va dedicar a la ràdio, però un cúmul de casualitats el van portar ja fa un grapat d'anys al periodisme i a la comunicació a la xarxa. Ha estat i és un emprenedor, i darrerament dedica temps i responsabilitats a l'ACPG.
jordi@jordifont.com
jordi@jordifont.com
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
