Mai com ara tres formacions polítiques que es declaren independentistes s'havien presentat a unes eleccions autonòmiques amb possibilitats d'obtenir representació. Mai com ara els tres principals tòtems de Convergència –Mas, Puig i Pujol (Oriol)- havien dit públicament que votarien sí a un hipotètic referèndum per l'autodeterminació. I malgrat tot el país ha de veure condicionat el seu futur per la minúscula representació d'un individu dins d'un partit que significa una molt petita part en una coalició que, a la vegada, només és part de la política catalana.

El lector de Nació Digital haurà pogut llegir aquesta setmana una entrevista a Vila d'Abadal, batlle de Vic i home important dins l'estructura d'Unió, defensant la integració de la seva formació dins les sigles de CIU. La importància d'aquestes declaracions rau en el fet que l'alcalde confia en les seves capacitats –que les té- per fer-se lloc en el partit que en resultés per contra del que passa actualment amb la coalició a la major part del territori.

La Unió de Josep Antoni Duran i Lleida, és la Unió de la quota sense mèrit, de la cigala en el conte que comparteix amb la formiga, del nen malcriat i descarat que ni estudia ni treballa durant la setmana i que munta el "pollastre" si el divendres no té la camisa planxada i els diners a la butxaca per sortir a la discoteca. Josep Antoni Duran i Lleida ha organitzat el partit de manera que qualsevol persona que vulgui ser regidor de la seva població ho té tant fàcil com fer-se militant d'Unió i presentar-se a can Convergència dos mesos abans de les municipals i exigir la seva quota a les llistes.

Duran i Lleida viu de les presses d'un acord de Transició i de la covardia d'una Convergència que tem el sarau del divorci. La Unió de Duran i Lleida és la Unión del Pueblo Navarro a la catalana, amb un pacte que el beneficia més que no pas amb el PP, però amb el mateix discurs regionalista. Duran i Lleida ni vol avançar en l'autodeterminació ni deixa avançar el país en aquesta direcció. No per res a Espanya sempre és un dels polítics més ben valorats, malgrat anar vestit de nacionalista. És per això que les paraules de Vila d'Abadal, independentista convençut, cobren una importància majúscula quan es posa en disposició de competir d'igual a igual, sense quotes, sense fer de ni-ni, per un lloc rellevant en una hipotètica formació única.

I tot plegat a mi poc m'hauria d'importar si no fos que tot condiciona o, si més no serveix d'excusa als convergents, per no avançar en la voluntat de ser un país lliure.