La venda per 13 milions de dòlars del domini sex.com m'ha fet reflexionar. Un domini amb un nom prou específic amb el que hauria de ser fàcil obrir un "negoci" fa anys que no és més que una moneda de canvi. Com qui compra un edifici per especular i vendre'l al millor postor. Els continguts, que haurien de ser la base de la xarxa, no serveixen, sembla, per satisfer els ingressos necessaris per la seva compra. Sense adonar-nos-en estem immersos en una crisi dels continguts?

Una de les frases mítiques, anys enrere, per la xarxa, era la que feia referència a les paraules més buscades a principis del segle XXI. "Tenim tota la informació possible davant nostre... i busquem fotos de la Britney Spears", s'afirmava, tot veient dades de Google Zeitgeist, ara Google Trends. Mitjans i empreses creadores de contingut asseguren que el futur d'Internet és precisament això, el contingut. Però cada cop veiem més diluïda la informació entre la brossa, els rumors, les mentides i la publicitat encoberta. No hi ha lleis ni amos, la xarxa ha de ser neutral, però si ningú la vigila pot ser que en aquest sentit es col·lapsi, en un futur.

Les xarxes socials volen substituir aquest desordre, creant per una banda canals de comunicació senzills i per l'altra espais on compartir continguts lícits sigui també una tasca a l'abast de tothom. Però alhora fan inaccessible aquest contingut si no som amics o coneguts o amics d'un amic o conegut de qui ho publica. D'aquí la importància de la viralitat. I d'aquí la creació de continguts de pagament, presumptament lliures d'afirmacions falses i de publicitat. I de la necessitat de trobar l'equilibri entre els continguts ordenats i la informació indiscriminada. Una tasca en la que fa anys que la mateixa xarxa s'intenta organitzar, però sembla no haver-hi unanimitat. El temps dirà.