No tenim vegueries, però l'administració del Govern regional –és això el que patim- ja hi ha col·locat gent i genteta. No en sóc partidari, ni de les vegueries ni ni de la genteta. Com menys administració, millor. Com més directe sigui el tracte dels ciutadans amb els qui administren els nostres impostos, més que millor. I la genteta que es quedi a casa fent becaines, per entendre'ns.

Una altra cosa és el reconeixement de les vegueries i de les comarques com a realitats nacionals, històriques. Però començar, una vegada més, a muntar barraques que l'únic servei que compleixen és d'agència de col·locació dels partits, no, si us plau. Diputacions, consells comarcals i altres “supraestructures” han de desaparèixer per al bé de la democràcia que volem bastir. Qui vulgui ajuntar-se per interessos econòmics, culturals socials, etc., que ho faci de forma consorciada i temporal, però res de crear organismes a redós del “xollisme” tant en boga aquests darrers anys de “democràcia”.

La independència, doncs, també vol dir això: fer foc nou, fer cau i net de tants aprofitats i vividors. Vet aquí, doncs, d'on pateix, ara –perquè ara sí, ara toca- l'establishment autonomista aquest pròxim 28-N.