El FC Barcelona va guanyar el Vila-real per 3 a 1, en un partit que hem de qualificar d’extraordinari perquè ha hagut de superar un rival molt dur de rosegar i un àrbitre calamitós, que de poc que no provoca un sidral de molta consideració. El Vila-real va visitar el Camp Nou sent el tercer classificat i a només dos punts dels blaugranes. Ara el Barça ja ha jugat amb tres dels quatre candidats, a priori, a ocupar les primeres places de la classificació i els ha guanyat tots tres amb solvència. És l’únic dels cinc que ho ha fet. Només li falta el Reial Madrid, que no ha jugat encara contra cap dels quatre. El duel de dilluns en quinze no serà decisiu, però gairebé.

El futbol sempre ha tingut una cara fosca i aquest cap de setmana anem pel camí de veure-la en tota la seva esplendor. Les polèmiques arbitrals i les declaracions fora de to és el pitjor del futbol. Amb només mitja jornada disputada, i encara no, ja hem tingut un bon grapat d’una cosa i una altra.

L’àrbitre del Barça - Vila-real va tenir una actuació ben galdosa. Va anul·lar el gol del dos a zero als blaugranes amb la mala sort -per a ell, però sobretot per al Barça- que a la jugada immediata els groguets van empatar, al minut 26. Una jugada clau, que va marcar el partit fins al 2 a 1, al minut 58. El Barça havia començat molt bé, amb un joc molt ràpid, que presagiava golejada, però l’error de Delgado Ferreiro ho va embolicar tot i tothom i fins al 2 a 1 no ha tornat a rutllar amb la precisió que li coneixem.

L’àrbitre de l’Athletic - Almeria va expulsar dos jugadors locals, ben expulsats segons les cròniques, però el president bilbaí va exigir en acabat que els tinguin el respecte que es mereixen: “menys homenatges i menys plaques de reconeixement [a la selecció campiona del món] i més respecte”.

Ara: per declaracions, les de Preciado. L’entrenador de l’Sporting li va dir “canalla” a Mourinho, perquè el tècnic del Madrid havia insinuat que els asturians s’havien deixat guanyar pel Barça. Preciado té raó per haver-se molestat. Mourinho és un torracollons que ja hauria d’haver estat sancionat fa temps, però les declaracions de Preciado no són cap exemple.

Hi ha moltes persones que creuen que els errors arbitrals i la polèmica no només és inevitable, també és desitjable, perquè la gràcia del futbol resideix en el fet que els partits no només duren els noranta minuts que diu el reglament sinó molt més, se’n parla els dies abans i els dies després, cosa que no passa amb cap altre esport. L’argument és ben cert, però és una desgràcia que sigui així, sobretot quan en un terreny de joc hi juga el Barça i en Messi.