La insistència dels partits de l'establishment, instal·lats en els darrers trenta anys en el poder regional, en la qüestió dels anomenats “blocs electorals”, és un símptoma prou clar d'on ha arribat el periodisme a casa nostra, incapaç de reaccionar i plantar cara, de veritat, a aquesta dictadura “partitocràtica” imposada per la força de dubtoses normes que una democràcia no es pot permetre.

Tanmateix, quan llegim els sacs de milions abocats en tants i tants mitjans de comunicació –especialment de paper- des del Govern, abans i ara, també podem arribar a entendre quin pa s'hi dóna, en els consells de direcció i d'administració d'aquests media. El silenci té un preu.

Tret del suport mostrat pels qui no tenen dret a ser escoltats, com ha estat el cas, per exemple, de Reagrupament Independentista –que ha presentat un recurs prou ben documentat a la Junta Electoral-, els periodistes són, aquests dies, com una mena de titelles o, a la manera de dir de Vicent Partal, uns “guàrdies urbans” de la informació que no saben, no contesten.

Continuarem essent esclaus d'aquest poder regional, de l'establishment, d'Espanya…, i dels maleïts “blocs electorals”? Només si volem. Depèn de nosaltres.