Entestats amb la “política 2.0”, la campanya d'enguany se'ns pot fer (encara més) dura. La presència dels polítics ja no es centra en cartells arreu, blocs electorals i protestes dels periodistes, i mítings un dia si i un altre també. Ara, a més, la xarxa s'omplirà de peticions de vot en una mena de competició per veure “qui la té més llarga”, o quin polític publica més continguts a Internet.

És evident que cal promoure que la gent voti. L'ombra allargada de l'abstenció planeja de nou sobre la classe política i ha estat, i és, un dels temors més transversals. Però durant la darrera legislatura, els polítics del Parlament que més presència han tingut a Internet eren, en general, de l'oposició. Fent precampanya, vaja. I ara, els que manen, s'hi sumen. Com els blocs de les darreres municipals, que en molts casos es van oblidar després de les eleccions.

Però no és això. Internet no ha de servir només en campanya, ni s'ha de saturar el poble amb “màrqueting polític en línia”. Del què es tracta és de fer la política més participativa i acostar-la al poble. Potser no tots volem votar si volem una font a la plaça del municipi, però ja ens sabem de memòria els eslògans de cada partit i el què de veritat ens interessa són les idees i els projectes concrets, i poder-los debatre pensant que potser algú ens llegeix. La comunicació bidireccional. Que la nostra opinió pugui comptar.

És massa tard, ja, però no volia quedar-me sense demanar, si us plau, que no s'abusi de la xarxa, de nou, en aquesta campanya. Utilitzeu-la amb moderació. És la vostra responsabilitat. Hem de fer com Microsoft: si l'anterior va ser la versió Windows Vista resolem el «fiasco» i convertim-la en Política 7.