"Un penis erecte no té consciència"

Gabrielle (Eva Longoria) Mujeres Desesperadas- Sèrie de TV

Aquestes darreres setmanes hem pogut gaudir de dos moments estel·lars de l'ecosistema polític català en la seva biosfera madrilenya. El diari E-notícies recollia un parell de vídeos ben plàstics del que representen per a Espanya dues de les veus catalanes a Madrid. En un hi apareixia Josep Antoni Duran i Lleida, un demòcrata-cristià - es veu que de cintura cap amunt-, preguntant-li a una reportera si portava sostenidors. Maco. En l'altre, un Joan Ridao, lluint ulls vidriosos, bevent xarrups de licors i abraonant-se sobre una suposada periodista com si fos un actor secundari de la mítica "Primerizas y juguetonas". 

Observant aquests paradigmàtics exemples d'honorabilitat em venen al cap les paraules d'Heribert Barrera recollides al llibre Toc d'Alerta del periodista Salvador Cot (consti que no faig la rosca al jefe, però el llibre s'ho val). Barrera insisteix fins avorrir que els diputats catalans a Madrid han d'anar a col·lapsar l'estat, a desafiar Espanya, a plantar cara i a mirar de defensar els nostres interessos amb el benentès que defensar-los és perjudicar els de l'Estat espanyol.

No puc deixar d'imaginar el Molt Honorable Heribert Barrera mirant aquest parell de vídeos. "Aquests són els almogàvers que ens han de defensar a Madrid?" clamaria fregant-se els ulls. "Així volen defensar els interessos de set milions de persones?" exclamaria l'expresident del Parlament.

Gabrielle, el paper interpretat per la incommensurable Eva Longoria a "Mujeres Desesperadas", té un lema gravat a foc: "Un penis erecte no té consciència". Poden estar d'acord, però jo ho estaria més si es recordés que dos penis tan fàcilment erectables no representen, ni poden representar, la consciència dels interessos de més de set milions de catalans. Després no s'estranyin que encara portem el DNI espanyol a la cartera. Qüestió de consciència?