Actualitzat el 11/11/2010 a les 00:01h

El capital

Del capital, encara que se’n parli poc o indirectament, i restrictivament només quan es fa referència a les infraestructures, la seva importància és cabdal. Per alguns economistes, com ho va ser per en Ludwig von Mises (podeu veure el seu Tractat d’Economia des de fa uns mesos en edició catalana), el seu augment és imprescindible per sortir d’una crisis com l’actual.

El capital privat és dels seus propietaris, els capitalistes; el capital públic és de propietat col·lectiva en el territori políticoadminstratiu considerat, encara que en facin de gerents alguns des del poder públic i es deixin arrossegar pels interessos privats; això deixant a banda el “capitalet” que tothom té amb les seves habilitats i intel·ligència, allò que en diuen capital humà. El capital privat pot marxar del territori si el poder públic no li posa impediments, mentre que bona part del capital públic es queda formant part del territori políticoadministratiu, essent consumit pels que hi viuen, fins i tot si no han contribuït a formar-lo, com és el cas dels immigrants, que un cop arribats en fan ús i desgast sense haver aportat prèviament la seva part, com per exemple quan usen els serveis mèdics o els parcs.

La descapitalització és considerada font d’empobriment indesitjable a les empreses i també als territoris, de manera que quan surt capital s’hauria de demanar si és que ja n'anem sobrats, si val la pena impedir que surti o si és millor no posar portes al camp (si bé hi posem fronteres). També podem ens podem preguntar si és que reduirem la població i per tant no haurem de menester tan capital com fins ara, dons altrament no es desitjable deixar-lo marxar i menys si s’ha constituït amb ajut públics.

El capital privat pot marxar quan vulgui, sempre i quan torni tots els ajuts rebuts en els anys previs (cinc, deu, depenent de la destinació de l’ajut, que si és per recerca o per edificis requereix terminis dilatats) i respecti sense cap mena d’excusa els drets dels treballadors reconeguts per llei. A més, qui hagi descapitalitzat el territori polític administratiu traslladant el seu capital privat no hauria de poder esperar ajuts de cap mena si torna. Respecte al capital públic és necessari controlar la immigració per tal de no descapitalitzar als autòctons que són precisament els qui (juntament amb els seus avantpassats) l'han acumulat.

Navega per les etiquetes

capitalcrisi

COMENTARIS

+1
-0
Pobres pobres immigrants
JAUME ESTAR, 11/11/2010 a les 18:51

Quantes coses diu avui, doctor. Barrejar la fuga - o fruita-de capitals fora de l'Estat-Nació i l'establiment dels inmigrants a les "nostres terres" són la ruïna dels estat del benestar de la classe mitja.

Avui no coincideixo gens en vos. En primer lloc el capital acumulat, no se sap com, segur que no s'ha format amb la suor del capitalista. Encanvi com a minim aquests capitals i els seus interessos i possibilitats de financiaciació com a mínim s'ha sostret del conjunt de la soxcietat on s'ha establert. Una millor redistribució de la riquesa i hagués impedit que el capital privat es formés i no hauriem de parlar de traició. El capital no pot trair a les classes subordinades, perquè pèr a ell ja paga, i molt, per la producció i encara ha de pagar impostos i S.social per la reproducció de la classe treballadora.

Fixa't que aquest cost de alimentació casi bovina de la classe treballadora ja no la ha de suportar la societat receptora d'immigrants ja que venen com a força de treball pura i dura. És cert que dintre del caipoltol de la reproducció i forratge de la força de treball caldria cumplimentar la seva aportació amb una mica de formació i especialització.

Vull dir-te que venen i usen l'Estat del benestar però també cotitzen i tributen des del primer dia, o haurien de fer-ho si els incorporesim de ple dret i no pensant en explotar-los. Vull dir que la sea cria i formació elemental no té un cost, ni public ni privat, i per una altra banda, com venen pensant en passar la vida i tenir fills aquí nodriran la nostra societat de la llavor de futur, susbtitució generacions i sosteniments de pensions pels grans.

El segrest i expatriació dels capitals privats sostrets a la necessitat cotidiana de fer bullir l'olla de la nostra societat, sí són recrimitables ja que no aporten res ni a passat, ni a present ni a futur.

Val a dir que avui en dia el capital no se sent obligat amb cap Estat-nació i va allí on millor se'l retribueix, dintre de la seguretat de calma i no revoltes que l'Estat-Nació receptor li pogui garantir.
+0
-0
Sense capital públic millor
Oriolopez, 11/11/2010 a les 15:37
La solució no és retornar res, sinó que el capital privat no percebi capital públic, perquè aquest no existeixi.

Un goig trobar algú que coneix Mises a casa nostra.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Ferran Jaén
Nascut a Barcelona al 1954. Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona. Professor Titular al Departament d’Economia i Empresa a la Universitat de Vic des de la seva fundació el 1987. Fou professor col·laborador de Política Econòmica a la Facultat de Ciències
econòmiques i empresarials de la UB, mentre treballava al Servei d’Estudis del Banc de la Petita i Mitjana Empresa. I anà a la Comissió Europea com a “stagiaire officiel”, on preparà la seva tesi doctoral sobre La política comunitaria europea para las Pequeñas y Medianas Empresas. Fou Subdirector General de la Fira de Barcelona. Ha publicat llibres i molt articles d’economia. A més de ser editor i autor de SYN@PSIS, una revista gratuïta de comentari de llibres.
Altres articles d'aquest autor


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: