La visita de Joseph Ratzinger a Barcelona, que va passar pels carrers de la capital catalana com una exhalació a bord d’un Papamàvil turbo, em recorda mot la fastuosa pel·lícula ¡Bienvenido mister Marsall!. Al film coral de Berlanga, la gent d’un poblet organitzava i preparava amb tots els ets i uts una gran rebuda a un grup de potentats americans, capitanejat pel senyor Marsall. Aquests estrangers, que suposadament havien de portar molts diners al poble, finalment passaven, en un santiamén turbo, per la plaça a bord d’uns epectaculars cotxes negres i desapareixien a l’horitzó.

La visita del papa va resultar ser una versió vaticana del Pla Marshall americà que, als anys 50 del segle passat, havia de salvar l’economia espanyola. Però en comptes de portar la bona nova econòmica, Ratzinger va venir a beneir la Sagrada Família, a cantar les quaranta al laïcisme i a predicar la seva humil visió del missatge cristià.

Des que va sortir en avió de Roma fins que hi va tornar, passant per Santiago de Compostela i Barcelona, el papa va fer gala d’un exquisit sentit escènic de la virtut de la humilitat. I és que, ben aprofitades, 48 hores van ser suficients per representar el passatge evangèlic on Jesús ens commina a repartir el nostre pa i la nostra túnica amb aquells qui no en tenen. I és que, en només dos dies (i segurament pensant en els benaurats que passen gana), el Papa només es va limitar a pessigar alguns dels nombrosos presents gastronòmics que caritativament li van oferir les autoritats eclesiàstiques i els peixos grossos de la societat civil.

Però anem unes setmanes enrere. A finals de setembre, monsenyor Sistach, el cardenal arquebisbe de Barcelona, havia contactat amb el Gremi de Pastisseria de Barcelona per encarregar-los l’elaboració d’una colossal mona de xocolata, una rèplica de la Sagrada Família, per regalar-la al papa. Després de 250 hores de treball, una colla de professors i alumnes de l’Escola de Pastissers van esculpir i modelar 50 kilos de xocolata, amb una base de 70 x 70 cms i una alçada de 1,20 m.

A banda del detallet de la mona, el Papa va poder fer tastets de coca de recapte amb verdures i arengada, escudella i carn d'olla, canelons i arròs a l’estil de pagès, vedella de Girona amb fruits del bosc, crema catalana, panellets d’ametles i pinyons..., tot ben regat amb vins del Penedès i cava. En àpats successius, l’il·lustre hoste també va deglutir tastets de tàrtar d’algues amb llagostins, crema suau de marisc de la ría, pop a la gallega, empanada de xoubas, formatge de teta, amanida de tardor, escalivada de bacallà i anxoves, o llom rostit de Felanitx.

Durant dos dies, totes aquestes minúcies alimentàries, sa santedat les va poder gaudir assegut en taules cobertes amb delicats mantells de fil natural brodats amb l’escut del papa i amb la música de Mozart, Rodrigo, Granados, Albéniz i les veus del cor de la catedral de Ratisbona com a teló de fons.

A banda del nostre pa de cada dia, a l’interior del temple expiatori de la Sagrada Família el Papa va deixar clar que no és partidari de la discriminació de gènere i va permetre que quatre dones (monges) freguessin l’oli que hi havia a l’altar, davant la mirada complaent de mig centenar de bisbes i sacerdots, els reis d’Espanya i la majoria de notables del país. Quanta emoció deurien experiemntar les pobres dones!

Resumint: res a criticar. La lliçó del summe pontífex és que ens hem de conformar amb el que ens donen, que ens cal mirar la nostra biga i oblidar la palla de l'ull del veí, i que –potser- els darrers seran els primers. Com és natural, abans de marxar, el papa va fer una valoració molt positiva de la seva visita i de la resposta de tothom. Bon viatge, senyor Ratzinger! Gràcies, Berlanga!