Sembla ser que els “ni ni” rebran una sèrie de diners que la Generalitat els donarà -agafant-los de la nostra butxaca, és clar. Aquesta és la promesa que els nostres governants han fet pública darrerament. Suposo que han seguit les indicacions dels seus caps de campanya.

Jo, sobre aquest tema, faig algunes reflexions. La primera és que a Catalunya es continua castigant la meritocràcia. No s’ajuda al que fa l’esforç, sinó a aquell que genera problemes. Típic d’un govern que, amb l’únic objectiu d’anar a la contra d’Occident, és capaç de les barbaritats més exaltades. És moralment injustificable ajudar als anomenats “ni ni” mentre el país s’enfonsa. Clar que, per aquest govern, la moralitat dels actes forma part del passat. I no parlo de la moralitat d’aquells actes sobre els que, pel bé del país, un govern ha de fer la vista grossa. Parlo de la immoralitat que significa malbaratar els diners del contribuent per gastar-los segons la conveniència de partit –encara que sigui per boicotejar el futur del país.

Però poc es pot esperar d’uns governants que es dediquen a fer exaltació permanent de la mediocritat, començant per la seva. Es diu que aquest polític, o aquell altre, no va estudiar perquè va haver de posar-se a treballar. Suposo que aquest insult va dirigit a tots aquells que, en un moment o altre, hem estudiat mentre treballàvem. Però també s’argumenta per amagar una autèntica obvietat: i és que, en el fons, aquell polític que va contraposar treball en contra dels estudis, era un gandul. L’esforç físic i intel·lectual li feia basarda. Tanta com li fa ara.

Demanar diners mitjançant l’emissió urgent de bons al 7,75% (que és el que ens costarà als contribuents) perquè la Generalitat no arriba a fi de campanya i, al mateix temps, anar prometent què es repartiran diners als que menys s’esforcen ens transporta a l’Argentina de l’Evita Perón, quan llençava els dòlars per la finestra del tren. El tercermundisme més escandalós, el populisme més repugnant.

A mi em sembla que el suport que la Generalitat vol donar als “ni ni” ve motivat perquè, en el fons, els seus membres s’hi senten identificats. Perquè molts d’ells ni han estudiat, ni han treballat (fora de fer passadissos al partit).  Però, sobretot, s’hi senten identificats perquè no tenen ni ètica ni vergonya.