El Barça es va exhibir al Coliseum de Getafe amb una victòria per 1 a 3 i amb una superioritat en el joc més gran encara que la diferència de gols. A la primera part, sobretot. Només l’expulsió de Piqué, per dues mans de reglament, la segona amb penal de propina inclòs, al minut 70 de partit, van donar uns deu minuts de vida al Getafe.

Ara que els homes clau del Barça sembla que han conclòs la seva pretemporada particular, l’equip rutlla amb la perfecció de sempre. I com que hi ha molta diferència de qualitat entre els blaugrana i la majoria de rivals, individualment i col·lectiva, la superioritat aviat queda manifestada en el joc i, més tímidament i costosa, en el marcador.

El Reial Madrid tampoc no afluixa. Ahir va guanyar 2 a 0 l’Atlètic de Madrid i segueix líder amb un punt d’avantatge. Blaugranes i madridistes han agafat la velocitat de creuer i no es veu quin equip els pot frenar. Només resisteix el Vila-real, però dissabte visita el Camp Nou i si tot va bé i va com és de preveure, es despenjarà dels dos candidats al títol.

Si no fos per tots els enrenous institucionals que hi ha des de fa tants anys ja, aquesta seria una època extraordinària. Hi ha qui deu considerar que el FC Barcelona ja és això, però no és pas veritat. També s’havia dit que tantes victòries no podien durar i que el més normal era espifiar-la quan tot semblava de cara i, en canvi, el club porta un cicle de vint anys de triomfs generals i sovintejats.

El moment que viuen els culers és per estar engrescats i orgullosos amb un equip que juga al futbol de manera sublim i que té en Messi, un futbolista únic, d’aquests que apareixen molt de tant en tant i que ells tots sols marquen una època futbolística.

Per això sap tan greu que passin coses com que un expresident i un secretari de la junta es trobin pel carrer i facin veure que no es coneixen i l’un empenti l’altre i l’incident acabi sent el vídeo més vist i més comentat de la setmana. Sort del futbol que fa que els culers puguin mirar cap al cantó de la gespa.