Tenia preparat per enviar al diari un article sobre la broma aquesta que el cooperant Vilalta es pagui les nostres aventures amb els nostres diners i que ara també vulgui demanar pensió per les seqüeles (que lamento) de la seva aventura. Però després he recordat que el temps és or, i jo no tinc gaire oportunitats “mediàtiques” com la que m’ofereix Nació Digital. Parlem, doncs, en positiu.

La campanya electoral per a les eleccions del 28-N, deplorable com sempre, té tres tipus de participants: en primer lloc hi ha els que paguen les seves campanyes amb els diners dels demés (també UPyD, que ja ha rebut uns calerons importants al Congrés dels Diputats); d’aquests, a més, n'hi ha sis, els que tenen representació a Catalunya, que han acordat que la resta no surti als mitjans públics, sense comptar les seves maniobres conspiratives o crematístiques en els privats per tenir tota l'atenció i eliminar la dels altres.... joc net...

En segon lloc hi ha els partits extraparlamentaris amb ressò mediàtic. Tres o quatre entre el centenar que es presenten, fruit de la projecció del seu cap de llista: díscols, presidents esportius, incendiaris, hi ha una mica de tot. Evidentment no és comparable tenir la tele a favor a una fama més o menys justificable, però com a mínim surten a les enquestes, i es diu, en general, que no es menjaran un rosco; o que el rosco serà petit.

Després hi ha la resta, un munt de formacions sense veu. I no m’agrada la graella. Suposo que Alternativa de Govern, de la que sóc cap de llista per Barcelona, es troba en la segona categoria. Però no m’agrada. Perquè no som un partit, sinó un moviment; perquè no volem barallar-nos amb ningú per un tros del circ sinó eliminar la seva vergonya; perquè sols volem donar testimoni de tot el que es pot canviar. Potser així  els protagonistes, la gent, recordin que poden fer un comboi molt més honorable i arriscat que el de Vilalta i els seus amics per Mali. El viatge cap a la llibertat que prendrà cos el dia 12 a les 7 del vespre a l’hotel Majestic.