Actualitzat el 05/11/2010 a les 00:01h
Exigim excel·lència electoral
Que una confrontació electoral no és un esdeveniment èpic, ja ho donem per descomptat. Però el que costa més d'acceptar és que el discurs electoral, en una gran proporció, s'ocupi més de desqualificar el contrari que no pas de posar l'accent en les pròpies propostes. I, en definitiva, el que ja és del tot inacceptable, és que aquestes desqualificacions arribin més per la via d'intentar desacreditar personalment l'adversari que no pas de contraposar arguments.
Les properes eleccions no sembla que s'hagin d'escapar d'aquest esquema. Tal com van les coses, més que no pas propostes i crítica política, hom troba intents sistemàtics d'erosió de la credibilitat de l'adversari com a estratagema bé sigui per desqualificar d'una revolada tota una acció de govern, bé sigui per restar tota la confiança en unes possibles promeses de futur. La major part de crítiques al tripartit ho són a l'estil polític, més que no pas a l'acció de govern. I la major part de crítiques a la que emergeix com a possible alternativa de govern, es dediquen a posar en dubte l'honorabilitat de la figura del seu líder o el valor de la seva paraula. La conseqüència és el descrèdit general i l'extensió d'una ombra de dubte sobre el conjunt de la classe política.
No tot és això, és clar. També hi ha propostes en positiu. Però el cert és que llavors cal reconèixer que els mitjans de comunicació hi són poc sensibles. Com que el que és notícia és el conflicte, la confrontació, d'un discurs de vint minuts només se n'acaba destacant la frase més punyent de desqualificació de l'adversari i de la que se'n podrà acabar traient més rendiment periodístic a base d'anar a buscar com li responen els afectats. De manera que, entre uns i altres, entre els que fabriquen les campanyes electorals i els que les expliquen picant l'ham dels pseudoconflictes que s'inventen els caps de campanya, el ciutadà que llegeix amb avidesa els mitjans per buscar-hi informació, només hi acaba trobant picabaralles decebedores.
I és una veritable llàstima. Perquè si bé totes les conteses electorals en són de rellevants, aquesta de 2010, després de la constatació del final de l'autonomisme, amb una recessió econòmica de cavall i davant de desafiaments socials d'una dimensió mai no vista, hauria pogut situar-se en un pla molt diferent. Encara més, perquè feia temps que els catalans no teníem tant interès pel nostre futur polític, que no demostràvem tanta capacitat de mobilització, que no s'omplien les sales d'actes on es fan debats polítics, que no es parlàvem tant de política als bars i als menjadors de casa. Digueu-me ingenu, però encara tinc esperances que la campanya electoral pròpiament dita arribi al nivell que els catalans exigim. Espero que l'excel·lència que els polítics no paren d'exigir a uns i altres, ara se l'apliquin a lla propera campanya electoral. Si no, que llavors no es lamentin de la desafecció.
Les properes eleccions no sembla que s'hagin d'escapar d'aquest esquema. Tal com van les coses, més que no pas propostes i crítica política, hom troba intents sistemàtics d'erosió de la credibilitat de l'adversari com a estratagema bé sigui per desqualificar d'una revolada tota una acció de govern, bé sigui per restar tota la confiança en unes possibles promeses de futur. La major part de crítiques al tripartit ho són a l'estil polític, més que no pas a l'acció de govern. I la major part de crítiques a la que emergeix com a possible alternativa de govern, es dediquen a posar en dubte l'honorabilitat de la figura del seu líder o el valor de la seva paraula. La conseqüència és el descrèdit general i l'extensió d'una ombra de dubte sobre el conjunt de la classe política.
No tot és això, és clar. També hi ha propostes en positiu. Però el cert és que llavors cal reconèixer que els mitjans de comunicació hi són poc sensibles. Com que el que és notícia és el conflicte, la confrontació, d'un discurs de vint minuts només se n'acaba destacant la frase més punyent de desqualificació de l'adversari i de la que se'n podrà acabar traient més rendiment periodístic a base d'anar a buscar com li responen els afectats. De manera que, entre uns i altres, entre els que fabriquen les campanyes electorals i els que les expliquen picant l'ham dels pseudoconflictes que s'inventen els caps de campanya, el ciutadà que llegeix amb avidesa els mitjans per buscar-hi informació, només hi acaba trobant picabaralles decebedores.
I és una veritable llàstima. Perquè si bé totes les conteses electorals en són de rellevants, aquesta de 2010, després de la constatació del final de l'autonomisme, amb una recessió econòmica de cavall i davant de desafiaments socials d'una dimensió mai no vista, hauria pogut situar-se en un pla molt diferent. Encara més, perquè feia temps que els catalans no teníem tant interès pel nostre futur polític, que no demostràvem tanta capacitat de mobilització, que no s'omplien les sales d'actes on es fan debats polítics, que no es parlàvem tant de política als bars i als menjadors de casa. Digueu-me ingenu, però encara tinc esperances que la campanya electoral pròpiament dita arribi al nivell que els catalans exigim. Espero que l'excel·lència que els polítics no paren d'exigir a uns i altres, ara se l'apliquin a lla propera campanya electoral. Si no, que llavors no es lamentin de la desafecció.
Navega per les etiquetes
eleccions ParlamentCOMENTARIS
+1
-1
Anònim, 06/11/2010 a les 11:35
Vols infantilisme més gran que, "carregarse un magnífic projecte plè d'il.lusió, per un conyet de 27 anys. Doncs aixó es el que ha fet el Dr. Realment creu algú que aquest home pot liderar quelcom amb posibilitats de créixer?
+4
-1
Anònim, 06/11/2010 a les 00:29
Veig molt infantilisme per aqui. Per saber qui heu de votar només cal comparar els liders i les evidències. Laporta: econòmicament discutit, esportivament el mèrit és més de'n Guardiola. Lopez Tena: encarregat del paper sobiranista de CiU i passat fosc. Uriel: idem d'ERC i home de confiança de Puigcercós. Carretero: va enfrontar-se a Zapatero i Maragall per dir les veritats. Després del 10J, PSOE, CiU i ERC queden sorpresos i veuen que la gent els depassa. El poder polític-econòmic-mediàtic també. Junts es posen en marxa i al cap de pocs dies surt SCI. Casualitat?:No. Intencionalitat?: Si. A qui li convé la desunió SCI i Rcat?. Qui ha treballat per ella? Deixeu-vos de personalismes i penseu més en interessos de poder. Alguns mouen els fils perquè els altres que som nosaltres, els més tontos, votem als mateixos de sempre o a qui els interessa a ells que votem i perquè res no canvii. Aquests poders no han pogut enganxar a Carretero en res, tot i que ho han intentat, perquè és una persona austera i honesta. En canvi tenen a Laporta i Lopez-Tena controlats. Al final, és una qüestió d'interessos i si estas enmerdat en alguna cosa algú t'ha de defensar i qui millor que els poders polítics-econòmics-mediàtics que frenaran tota acció judicial contra ells i per això els volen posar davant d'un moviment que tenen descontrolat i que el 10J van veure que els depassava. Ho enteneu?. No siguem babaus i pensem una mica nois i voteu en conseqüència.
+1
-1
Anònim, 05/11/2010 a les 23:53
Ja es hora de dir clarament,i basat en criteris purament objectius, que Carretero NO VA VOLER LA UNITAT. Presentar-se a les primàries amb SI no implicava la desaparició de Rcat. Es que ha desaparegut el PSAN o el PRC? Tot es juna mentida del nivell de les que diu la Cospedal quan parla de Catalunya.Rcat hagués pogut treure un excel.lent resultat, i si no,tornar-se'n cap a casa i presentar-se com ho estàn fent ara.Res a perdre i molt a guanyar.Hi havía moltes combinacions a fer i NO HAN VOLGUT! perquè al Dr no creu en la democràcia.
+0
-0
Anònim, 05/11/2010 a les 23:38
Sincerament penso que SI farà una campanya en positiu amb l'objectiu de fer créixer l'independentisme.L'altre dia va anar al barri de la Mina a parlar de les avantatges de la independència pel nostre pais,i per ells, en concret.Penso,doncs que en Laporta estè fent el que realment necessitem fent pedagogía del independentisme a casa nostra, als nostres barris ,buscant crear nous jaciments de votants independentistes i fugint de enfrontaments.I Rcat qué està fent? Els hi cal una seriosa reflexió patriótica.
+2
-2
Maria del Carme Segura, 05/11/2010 a les 23:30
D'ingenu vostè no en té res perquè actua, amb excel·lència, com a intel·lectual de partit.
Practicar allò tan demagògic de donar la culpa sempre als (altres) polítics no caldria que ho fes vostè... miri, que ja ho fa molt bé en Carretero. Però ja que hi juga li demanaria que assumís també la part de la responsabilitat que li pertoca: com tots els analistes polititzats, vosté també és polític.
Practicar allò tan demagògic de donar la culpa sempre als (altres) polítics no caldria que ho fes vostè... miri, que ja ho fa molt bé en Carretero. Però ja que hi juga li demanaria que assumís també la part de la responsabilitat que li pertoca: com tots els analistes polititzats, vosté també és polític.
+2
-2
Anònim, 05/11/2010 a les 23:25
Em sorprèn el Sr Cardús simpatitzant de Rcat,per le seva manca absoluta d\\\'objectivitat.Jo, no he sentit ni llegit cap crítica de cap membre de la direcció de SI respecte de Rcat, ni cap desqualificació,ni cap referéncia a les possibles irregularitats del Dr.Al contrari s\\\'ha recomanat votar independència sigui SI o Rcat.Sr Cardús són els seus amics de Rcat que actúen tal com vosté afirma en el seu article, no es confongui, la actitud de Rcat contra SI es primària i demostra el poc nivell,rigor,responsabilitat etz....de Rcat.Francament penós.
+2
-1
Albert Vilà i Vilar, 05/11/2010 a les 19:26
Catalunya vol i pot ser capdavantera a Europa i reconeguda mundialment. Ara cal ser lliures, no podem continuar així. Ara ens cal algú lo més honest i sensat possible:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008103000_6_295342__CATALUNYA-Carretero-dormia-annex-despatx-menjava-menu
Respecto altres opinions, però jo ho tinc molt clar.
Pensem que amb dependència guanya Espanya, amb INDEPENDÈNCIA guanya CATALUNYA. El 28N tu tries !!
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008103000_6_295342__CATALUNYA-Carretero-dormia-annex-despatx-menjava-menu
Respecto altres opinions, però jo ho tinc molt clar.
Pensem que amb dependència guanya Espanya, amb INDEPENDÈNCIA guanya CATALUNYA. El 28N tu tries !!
+0
-2
Eloi Figueras, 05/11/2010 a les 19:03
Fins avui CiU es el millor programa politic per Catalunya. Anar en contra de aquest grup politic es no valorar de manera adecuada la politica catalana. Artur Mas dona camins i esperançes catalanistas amb prioritats ben difinidas. Cal un govern fort de CiU.
+5
-2
Josep-Lluís., 05/11/2010 a les 18:37
Reagrupament es l'alternativa mes vàlida i fiable per una Catalunya amb Estat propi i sobirà. Es el vot de qualitat, madurat i compromès. Jo ho tinc ben clar, votaré a Reagrupament. Ara sí, ara es l'hora de votar INDEPENDÈNCIA. Jo votaré REAGRUPAMENT.
+5
-0
Anònim, 05/11/2010 a les 12:13
I els que tenen uns objectius clars, els CAC, i la premsa, La Vanguardia, TV3, El Periodico els silencia perquè encara no tene representació al parlament.
+1
-0
Anònim, 05/11/2010 a les 12:08
Com disfruta vosté d´aquesta pàgina eh? s´ho mereix!! NO ES UN MIRACLE?
+8
-1
Esperançat, 05/11/2010 a les 11:52
Si escoltem als partits unionistes, als instl·lats o tradicionals de sempre (CiU, PSc-PsoE, ICV, PP, etc.) tot són desqualificacions, baralles amunt i avall (que si fiscalia anticorrupció, que si Millet amunt i avall, que si Pretòria, que si tripartit esgotat, que si Mas de lo mismo, etc.
En contrast amb aquesta pugna per les cadires (engrunes colonials), en canvi, hi un projecte il·lusionant per canviar l'estat de coses, que és la independeència nacional, la regeneració democràtica i la excel·lència en el treball. He escoltat a en Carretero i na Carandell en una de les seves conferències, i he sortit amb les piles carregades de bones sensacions.
Feu córrer la veu que a finals d'aquest mes podem, ara sí, votar independència !!
En contrast amb aquesta pugna per les cadires (engrunes colonials), en canvi, hi un projecte il·lusionant per canviar l'estat de coses, que és la independeència nacional, la regeneració democràtica i la excel·lència en el treball. He escoltat a en Carretero i na Carandell en una de les seves conferències, i he sortit amb les piles carregades de bones sensacions.
Feu córrer la veu que a finals d'aquest mes podem, ara sí, votar independència !!
+8
-0
Reagrupat, 05/11/2010 a les 09:18
Eleccions: l'oportunitat de demostrar excel·lència d'un poble que vol ser lliure
+13
-3
Dels PPCC, 05/11/2010 a les 08:00
(Ja llegit a bastant llocs i per difondre si voleu)
‘TRES coses em semblen certes i comprovables:
1 hi ha prou arguments (més o menys sòlids) d’un costat com de l’altre (RI i SCxI) per continuar ferint-se… fins a quan? PROU!
Això volen (que ens matem entre nosaltres) i el que ha passat al C C N n’és un exemple, el més recent. N’hi haurà d’altres, com ja n’hi ha hagut, no en dubtis!
2 Si no hi ha Unitat, per culpa d’uns o altres, tots a votar per la més clara opció independentista (al propis ull). Per jo seria la que més fuig de possiblement ajudar i fer part d’un govern regionalista, d’això es tracta.
3 entre els argument en guardo TRES de 100% segurs que tothom pot entendre i comprovar més enllà dels partidismes:
3a) un dels dos va ser el primer a cridar a la unitat transversal, i treballa des de mesos, quasi DOS anys… l’altre?
3b) un dels dos ha dit que no participaria de CAP govern autonòmic si no és per declarar la independència… l’altre? no
3c) tots dos tenen candidats designats. Un dels dos (RI.) aquest s’han compromet (i s’ha votat en Assemblea General seua) a deixar lloc lliure en cas d’acord d’unitat! L’altre? No l’ha fet ni l’ha plantejat…
… pitjor, aquest darrer (SCxI) ha fet la seua Assemblea General (on TEORICAMENT hauria pogut decidir fusionar llistes) el 24 d’octubre. Casualitat (?) era una setmana massa tard per poder (legalment) fusionar (cremallera proposada fins a l’ultim dia per R.I.cat, rebutjada sense fer cap contra proposta, per un dels dos grups: SCxI); per si de cas realment ho volien, o uns agosarats presents a l’Assemblea gosaven proposar-ho).
Ja podem discutir de molts altres element a favor o en contra, de A o de B… Barrallant-nos o insultant-nos com molts (decebuts, derrotistes, o falsos independentistes) fan: ”JO tinc raò, tu est un…’ Fins a quan? PROU! Però aquests fets no es poden negar, es poden comprovar, i em semblen prou clars i alhora dels més… contundents.
Com tots tres van a favor de Reagrupament Independentista, i NO només perquè en sóc soci… ja que no presoner, sabent i comprovant això és per tothom més fàcil escollir… també inclosos pels qui no ignoren aquests punts i volen (volien) unitat… com jo i qualsevol reagrupat digne d’aquest nom, començant pel primer de tots.
En qualsevol cas votis per l’opció la més independentista que més t’agradi (només faltaria) i deixeu d’insultar-vos (amb també molts probables falsos reagrupats insultant SC i inversament). I abstenció = derrotisme, i col·laboració regionalistes, pro estat castellà = els de sempre! Ho fan bé? Mereixen la confiança teua? Els vols? Pots escollir: Vote’ls o no votis independentista emergent, o abstenció!
I ells, després, ja s’entendran perquè tot continuï si fa no fa igual…
Això sí que és més que SEGUR!’
——————————–
Visca l’hipotètic ‘peix al cova’, l'impossible 'concert econòmic' i 'federalisme', 'el ‘regionalisme’ i el derrotisme?
o ‘visqui la Independència’, retrobar la part de dignitat robada, no creure promeses de demostrats mentiders? Una o altra cosa; perquè s’han demostrat que no poden ser les dues alhora… Qui no ho veu és que no ho vol veure!
‘TRES coses em semblen certes i comprovables:
1 hi ha prou arguments (més o menys sòlids) d’un costat com de l’altre (RI i SCxI) per continuar ferint-se… fins a quan? PROU!
Això volen (que ens matem entre nosaltres) i el que ha passat al C C N n’és un exemple, el més recent. N’hi haurà d’altres, com ja n’hi ha hagut, no en dubtis!
2 Si no hi ha Unitat, per culpa d’uns o altres, tots a votar per la més clara opció independentista (al propis ull). Per jo seria la que més fuig de possiblement ajudar i fer part d’un govern regionalista, d’això es tracta.
3 entre els argument en guardo TRES de 100% segurs que tothom pot entendre i comprovar més enllà dels partidismes:
3a) un dels dos va ser el primer a cridar a la unitat transversal, i treballa des de mesos, quasi DOS anys… l’altre?
3b) un dels dos ha dit que no participaria de CAP govern autonòmic si no és per declarar la independència… l’altre? no
3c) tots dos tenen candidats designats. Un dels dos (RI.) aquest s’han compromet (i s’ha votat en Assemblea General seua) a deixar lloc lliure en cas d’acord d’unitat! L’altre? No l’ha fet ni l’ha plantejat…
… pitjor, aquest darrer (SCxI) ha fet la seua Assemblea General (on TEORICAMENT hauria pogut decidir fusionar llistes) el 24 d’octubre. Casualitat (?) era una setmana massa tard per poder (legalment) fusionar (cremallera proposada fins a l’ultim dia per R.I.cat, rebutjada sense fer cap contra proposta, per un dels dos grups: SCxI); per si de cas realment ho volien, o uns agosarats presents a l’Assemblea gosaven proposar-ho).
Ja podem discutir de molts altres element a favor o en contra, de A o de B… Barrallant-nos o insultant-nos com molts (decebuts, derrotistes, o falsos independentistes) fan: ”JO tinc raò, tu est un…’ Fins a quan? PROU! Però aquests fets no es poden negar, es poden comprovar, i em semblen prou clars i alhora dels més… contundents.
Com tots tres van a favor de Reagrupament Independentista, i NO només perquè en sóc soci… ja que no presoner, sabent i comprovant això és per tothom més fàcil escollir… també inclosos pels qui no ignoren aquests punts i volen (volien) unitat… com jo i qualsevol reagrupat digne d’aquest nom, començant pel primer de tots.
En qualsevol cas votis per l’opció la més independentista que més t’agradi (només faltaria) i deixeu d’insultar-vos (amb també molts probables falsos reagrupats insultant SC i inversament). I abstenció = derrotisme, i col·laboració regionalistes, pro estat castellà = els de sempre! Ho fan bé? Mereixen la confiança teua? Els vols? Pots escollir: Vote’ls o no votis independentista emergent, o abstenció!
I ells, després, ja s’entendran perquè tot continuï si fa no fa igual…
Això sí que és més que SEGUR!’
——————————–
Visca l’hipotètic ‘peix al cova’, l'impossible 'concert econòmic' i 'federalisme', 'el ‘regionalisme’ i el derrotisme?
o ‘visqui la Independència’, retrobar la part de dignitat robada, no creure promeses de demostrats mentiders? Una o altra cosa; perquè s’han demostrat que no poden ser les dues alhora… Qui no ho veu és que no ho vol veure!
+11
-1
Joaquim de Juià, 05/11/2010 a les 02:10
Salvador, dius : "tinc esperances que la campanya electoral pròpiament dita arribi al nivell que els catalans exigim". Jo també, i encara mès, voldria que d'una vegada els partits "de sempre" perdèssin el monopoli mediàtic de la Politica, que fa que sembli que sense ells el mon s'acaba. I no es veritat, sense ells, com a mìnim el poble Català aniria molt més be. I espero del nous partits que intente sortir a la pantalla tinguin èxit i ens facin sentir una mica orgullosos de poder anar una mica mes nets.
Autor
Salvador Cardús
Vaig néixer a Terrassa el 1954. Sóc doctor en Econòmiques, professor de Sociologia, degà de la Facultat de Polítiques, tot a la UAB, i l'únic carnet professional que tinc és el de periodista. No tots els independentistes són, a més, independents: jo sí. Acabo de publicar El camí de la independència.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
