Dos mesos després que el president Montilla anunciés la data de les eleccions continua la controvèrsia sobre la coincidència amb el Barça-Madrid. Com que els comicis ja no es poden moure de dia el “problema” –que es mantindrà fins que en Jaume Roures no mogui fitxa- és trobar el dia i l'hora pel clàssic.

Que dos mesos després se'n continuï parlant és una mostra que el 28-N no era el millor dia per fer les eleccions. Els mossos diuen que és un problema per la “seguretat” –ni ho sé ni m'interessa massa- però és evident que és un problema d'atenció informativa. No hi ha moment més emocionant que el Francino de torn destapant els formatgets de l'enquesta de les vuit. Us imagineu que coincideix amb un gol de Messi? Com s'ho farà en Puyal per cantar “més i més i més” al mateix temps que s'anuncia la primera previsió de com quedarà el nou Parlament. Certament, seria un moment memorable per la història de la comunicació en català.

L'opinió dominant –fins ara- era blasmar a tots aquells que consideressin que no tenia sentit criticar la coincidència. Una situació que em recorda els temps pretèrits en què Vázquez-Montalbán era un dels pocs intel·lectuals que podia defensar sense rubor “l'opi de poble”. Curiosament, mentre escric aquestes línies, sento a la ràdio que els partits tenen problemes per aconseguir interventors i s'apunta al Barça-Madrid com una de les possibles causes. Com diria la dita a la italiana si non è vero, è ben trovato... ja que si no és veritat els partits tenen un problema.