Falten 10 dies per tancar la sol·licitud de bons de la Generalitat, sembla que la cosa ha superat totes les expectatives i que l'èxit és total i absolut, que ja s'ha cobert l'emissió i que s'ha d'optar pel prorrateig entre els sol·licitants. És veritat que els bons reporten beneficis econòmics, però invertir “en seny”, com diu la propaganda, no deixa de ser posar-se una medalleta nacional al cor. És un gest interessat, d'acord, però també de suport a la nostra màxima institució. Es maten dos ocells d'un tret, diguéssim.

I llavors arriben els polítics, i molt especialment els dels partits que són al govern, i es desfan en mil excuses dient que no tenen diners per comprar bons, o bé no contesten o bé fugen d'estudi; o potser compren però gairebé d’amagat, com si fos un pecat fer-ho. I què hem de pensar aleshores els ciutadans? Quan va sortir la vacuna de la grip A, la consellera Geli va fer-se retratar mentre se la posava; quan han sorgit problemes com el de les vaques boges o el de la pesta porcina, els consellers de torn també s'han assegut davant d'una càmera a menjar vedella i a menjar porc per donar exemple. I ara... què passa? Entenc que això d'invertir en bons és una decisió particular –per prendre amb la senyora, com deia en Duran Lleida-, però també ho eren la vacuna de la grip A, i el porc i la vedella. I llavors, els consellers s'hi jugaven la salut.

Senyors del tripartit, quan decideixen prendre una mesura com aquesta, també haurien de prendre la de fer-se retratar-se tots vostès fent cua per comprar bons, per allò de donar exemple. I el president el primer. I, si algú de vostès no té diners, que els demani al company de partit, o se'ls reparteixen ben repartits i ja els recuperaran d'aquí a un any. O ara em diran que no poden aconseguir 1.000 euros per a cadascun dels membres del govern? Estic segura que si algun de vostès fos detingut per corrupció –Déu no ho vulgui, eh?- s'espavilarien per aconseguir immediatament una fiança d'un milió d'euros que els permetés de continuar en llibertat.

El cas és que jo trobo a faltar la foto de la cua governamental per comprar bons. Potser em precipito, és clar, perquè encara falten uns dies perquè els ciutadans puguem acabar de prendre una decisió, però és que jo trobo que ho haurien d'haver fet l'endemà mateix de l'anunci de l'emissió. Ara per ara, aquí només hem donat exemple els ciutadans, i, això sí, l'expresident Jordi Pujol que ha assegurat públicament que compra i, a més, “per patriotisme”. Podem discutir-li moltes decisions i actituds del passat i del present, però mai que ha fet el que ha pogut per ajudar Catalunya.

I... prou, callo. Callo perquè d'aquí al dia 12, segur, segur que l'executiu del govern de la Generalitat ens té reservada una sorpresa en forma de foto, que demostrarà que ells també ho fan tot per ajudar Catalunya. Segur.