Ahir vaig cometre la temeritat de recuperar, mitjançant la pàgina web de Telecinco, l'emissió de la telesèrie que la televisió privada va emetre el passat dilluns i dimecres: Felipe y Letizia. Vaig pensar que havia de veure aquest film per tal de poder-ne parlar. En tenia escrit un article d'opinió d'antuvi i ja era prou dur, però al veure l'obra mestra... he decidit tornar-lo a escriure. (Sense pretensions de cobrar dos cops, clar). Necessitava plasmar la vergonya aliena que vaig sentir durant les casi dues hores que dura l'inclassificable film. Cada segon de pel·lícula feia encara més bo allò que cantava el bo d'en Carles Belda: "Quan el món veu el figura que tenim per opressor, més que solidaritat despertem compassió".

La primera frase que vam sentir de la boca del ficcionat rei Joan Carles és una marevella, digna de qualsevol guionista d'humor: "Nadie dijo que ese trabajo fuera fácil" li etziba a la també ficcionada Reina Sofía quan parlen del trencament de la relació entre Felipe i la guapa d'Eva Sannum. La caracterització dels personatges és justeta però es nota que hi ha hores de documentació per trobar aquest posat que té el nostre rei, similar al d'un escapat d'un sanatori. La pronunciació sota mínims de la Reina Sofia també està ben trobada; costa entendre-la quan parla. La singular cara de l'Infanta Elena també està altament aconseguida, alguna cosa no quadra.

La parella protagonista compleix amb tots els tòpics de les històries d'amor entre prínceps blaus i joves treballadores vingudes a més. El cinema espanyol acostuma a esgarriar bones histories però en aquest cas ni una superproducció americana hagués salvat tal vergonya. No ens creiem aquesta història d'amor. Aparellar l'hereu amb una jove sense sang blava servia per adormir, uns anys més, els crítics amb la monarquia els hi devia semblar bona idea.

No sé quin obscur objectiu persegueix el film però la gent, moralment adotzenada, va poder tornar a veure com fins i tot una filla d'una votant d'esquerres i enllaç sindical podia a arribar a ser la reina d'aquest antic estat. Però els anys passen; manen les esquerres; l'atur creix; la democràcia madura i aquest ofici (com s'encarreguen d'anomenar mil cops durant el film) segueix actiu. La propaganda que va emetre Telecinco està inclosa en els 9 milions d'euros que cada any destinem a la Casa Reial?