És normal que la gent es faci la il·lusió que un canvi polític pot comportar un augment del benestar, i més quan no queda cap esperança deduïble del passat recent (encara vigent). Però això són il•lusions, comprensibles i més quan es pateix l’atur, la reducció salarial, la incertesa del futur immediat i el tancament de la botiga, la fàbrica, l’empresa que tan benestar ens havia donat.

Que a Espanya la mitjana dels ingressos al 2009 s’hagi reduït d’un 2,9% respecte al 2008, que més d’un terç de les llars no puguin afrontar una despesa extraordinària a l’any, que un de cada cinc estiguin per sota del llindar de pobresa (12,9% a Catalunya front del 19,5% del conjunt de l’estat i que tres de cada deu llars arribin amb dificultat a final de mes, són dades (provisionals de  l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE) que els polítics veuen amb la fredor de qui ni ell ni el seu entorn se sent afectat.

Es clar que ells, els professionals de la política, col·locats en les llistes electorals i en els llocs de poder per aquells que saben que poden confiar en la seva discreció i que sabran cuidar el pati en benefici propi i del partit, tenen preocupacions més importants, com gestionar els interessos dels diferents grups de poder i establir el repartiment que els conforma, fer les lleis que beneficien a uns en detriments d’altres; ocupar als funcionaris públics en vigilar el compliment de les normes pels altres, en imaginar operacions polítiques i fins i tot econòmiques de gran transcendència... mediàtica (de vegades més enllà del que ells voldrien, doncs acaben passant pels jutjats).

Nosaltres no ens hem de fer il·lusions d’ells, que prefereixen parlar-nos de la seva Europa, del seu món, de les seves institucions i dels seus viatges, on aprenen el que cal fer per ser com d’altres. Només podem tenir il•lusions en les nostres forces, en la nostra capacitat per tirar endavant, en adaptar-nos a les circumstàncies que ens imposen, fins i tot quan son escassament intel•ligents i poc adaptades al sentit comú. Confiar només en  aquells que prop nostre col•laboren amb nosaltres i ens ajuden a resoldre els nostres problemes, en aquells que produeixen allò que necessitem i volem o ens presten els serveis que ens calen al preu acordat. I patir a tots els altres.