La justícia espanyola ha impedit que capital de Catalunya pugui prioritzar la seva llengua. Pareu l'orella al conte:

“I, en acostar-se, van veure que la caseta estava feta de pa i coberta de galetes;les finestres eren de sucre transparent.
Tirem-nos damunt d'ella- va dir Hänsel- i fem una bona teca. Em menjaré un tros de sostre, Gretel; tu et pots menjar una finestra: és ben dolça.”

Catalunya és un país de galeta,sucre i xocolata. El més fotut és que abans només ho sabien els espanyols i ara també ho sabem els catalans. Però nosaltres a la nostra: a fer primàries, a la pluja fina o a pactar el concert. Menys Germans Grimm i més Carl Schmitt.