Moltes vegades m'he trobat amb la sorpresa de la incomprensió quan, des de fa molt de temps em declaro antipolític. Vaig començar militant en un partit minoritari a Catalunya i desencisat de moltes coses que ara no explicaré, vaig fer un gir i em declarava apolític, però veient, com veig, la quantitat de ximpleries i de partits que van, descaradament, darrera la poltrona i, sobretot la nòmina, el meu gir ha estat definitiu i inapel·lable. No sé si queda algun ideòleg però de polítics amb cap i peus, sincerament, amb els dits d'una mà, si els nombrés, encara sobrarien dits, i la majoria estan jubilats o postergats per un allau absurd d'unes noves generacions que no saben que volen, perquè no saben el que teníem abans.

Ja no parlo de partits independentistes, espanyolistes o qualsevol dels molts que formen aquest batibull d'incoherències i d'urgents necessitats per sortir a la foto, simplement generalitzo i m'agradaria que tothom s'adonés de l'absurda que és la maquinària i les cabrioles que fan fer a la gent, que actuant amb bona fe, segueixen consignes i explicacions dirigides a un benefici molt reduït de l'entorn del candidat o del partit que sigui.

Penseu que respecto tots els credos i totes les legítimes esperances dels que es mouen amb l'altruisme  dels incauts per aquest món de llops amb ganes de rosegar qualsevol os a on es pugui treure algun profit, al cap d'un temps veuran com les esperances es tornen despatxos per aquells que havien vist una vegada i, si tenen sort, un lleuger agraïment per la seva tasca, que s'acostuma a considerar obligatòria. El màxim del cinisme.

Algú, des d'aquest apartat d'opinió, m'ha qualificat alguna vegada de clarivident barat i no dubto que tingui, el senyor emparat amb l'anonimat, un xic de raó. Sóc pessimista per naturalesa i el fet d'expressar els meus criteris és tant respectable com jo haver de fer el mateix amb opinions d'una altra mena. Així i tot, i sense cap ànim de prepotència, estigueu segurs que molt poques vegades m'equivoco quan faig previsions de qualsevol índole. No sóc cap clarivident, intento seguir amb lògica tot l'enrenou que porta la condició humana que, normalment, no en compleix cap. Si un cas acceptaré que se'm qualifiqui de babau, però mai de prepotent. M'agrada patir, no ho puc evitar.

De totes maneres avui m'he assabentat d'una notícia molt sucosa i, des de la perspectiva última d'una seriositat desapareguda fa temps, engrescadora per tots aquells que ja estàvem a punt de retirar-nos del món de la polèmica. Com que amb els teòrics polítics seriosos no hi tenim res a fer, resulta que a les llistes per Barcelona, en les eleccions autonòmiques, es presenta una candidatura nova sota les sigles CORI, Coordinadora Reusenca Independent, que promet portar moltes novetats i una mica d'aire nou. Aire nou, aquest, que no vol dir aire fresc, simplement és una mostra del nivell on estem arribant en política i en tantes coses que havien, fa temps, tingut una importància determinada però sempre arrossegaven una seriositat mínima exigible, i que ha desaparegut, ja, del tot irremeiablement. El número dos, per Barcelona, d'aquesta candidatura és la tristament coneguda Carmen de Mairena, sí senyors, no és cap broma.

Amb els temps que corren, quan ens feia por que es pogués presentar qualsevol “friki” del tipus  princeses del poble, ens han passat la mà per la cara amb aquest anunci. Cal que els polítics que van de seriosos s'ho facin mirar. La competència els equipara a un nivell bastant poc respectable  i farcit d'una mala llet que haurien de fer, hores d'ara, mans i mànigues per recuperar un xic de la respectabilitat que havien tingut i que, mica en mica, han anat derivant amb estrafolàries candidatures que demostren un passotisme polític per part del personal.

Ja per acabar la broma, de mal gust, ja ho sé, la tal Carmen de Mairena solucionaria, en part, el problema de l'habitatge. Recordeu que llogava habitacions de casa seva per cinc euros a les dones que necessitaven una estona d'intimitat comercial amb el client, i d'alegria i gatzara no en faltarien, però, de debò...veieu on anem a parar?