Una pregunta que no em deixa dormir: és obligatori ser immadur, progre i antioccidental per practicar el periodisme a Catalunya? Ho dic perquè el tema comença a preocupar. No hi ha notícia que no estigui tocada d’aquell ignorant to social que caracteritza al barbamec inconscient, d’aquell progressisme políticament correcte d’estètica Rosa Sensat. La veritat, tot plegat provoca una enorme desconfiança i fa pudor a suat. La gent ben informada ja no creu el que s’explica aquí i mira Internet. I els que no, prefereixen no informar-se. Només els seguidors de Belen Esteban creuen en les notícies tal com ragen.

L’antioccidentalisme forma part ja del menú periodístic: qualsevol problema a l’Àfrica és degut a que Occident la va explotar; qualsevol moviment religiós és millor que el cristianisme que sempre practica la pederàstia; qualsevol incident militar justifica que Occident ha de desmuntar l’OTAN... I així anem tirant.

Ara li ha tocat al Papa. A mi, la visita del Sant Pare no em fa ni fred ni calor –sóc agnòstic-. Però el nostre periodisme s’ha encaparrat en valorar econòmicament el viatge papal. Per poder encendre l’opinió es comencen a fer càlculs bizantins: el que costa la seguretat pública, el que pagarà l’ajuntament, la Generalitat, les incomoditats dels veïns, etc.

Jo, a aquest periodisme d’EGB, li suggereixo un treball de fi de curs que porti per títol “Quant costa mantenir el periodisme català?”. No els sembla prou interessant? Quantes subvencions donen els poders públics als mitjans públics i “privats”? Què ens costa TV3 i Catalunya Ràdio, amb els seus batallons de cementiri d’elefants? Quantes subscripcions inútils es fan per mantenir uns mitjans, generalment dolents, que sempre es mostren dòcils amb els poders? Al final caldria oferir conclusions d’aquest estudi, és clar. Per exemple, podrien ser del tipus: “Quant li costa a cada contribuent català pagar el salari dels periodistes”. Oi que seria progressista aquest estudi?

O el nostre periodisme canvia d’actitud i deixa de donar opinions passades pel clixé del maig del 68 (quaranta-dos anys, déjà!) o té un futur més negre que el present. A cop de desinformar, s’ha cregut les pròpies notícies. No s’ha assabentat que el món ha canviat. I el què canviarà encara!