Recordo que abans de l'estiu, en una reunió que vaig tenir a Nicaragua una de les responsables de comunicació i publicitat del PSC em parlava de la campanya que en aquella època feia CiU en to crític, dient-me el que jo també creia: que penjar baners amb l'smille de Montilla amb la boca recta i l'smille de Mas amb la rialla donava per respondre amb una publicitat que preguntés “de què riu el sr. Mas?”. Eren (són) temps de crisi i hi havia (hi ha) moltes famílies que les passen magres ja no per arribar a final de mes, sinó per convèncer el del banc que poden fer-se càrrec d'una ampliació de la hipoteca per a pagar les urgències immediates.

De fet, el PSC sí va fer la contracampanya, però dedicant molt poc pressupost i sortint a quatre digitodiaris de poca volada. A banda que la publicitat confonia i no quedava clar el missatge fins el final on hi sortia el “de què riu el sr. Mas?”. Pocs mesos després i també després de diversos intents poc convencionals de publicitat combinant els set colors bàsics que emprava l'Spectrum, el PSC, sota el pseudònim de la JSC, presenta un SuperMontilla que renega de l'anacrònic “Fets, no paraules” emprat per a destacar com a positiva la sobrietat gestual del, aleshores, candidat a la presidència.

Ja, immersos en la voràgine daliniana, els creatius de can PSC es destapen amb un dubtós “Artur Mas de lo mismo” en el que només es trobava a faltar un “Me mondo y me parto con mi genialidad” de subtítol (i amb lletra petita en el peu) i que podien haver combinat amb un “Artur MASsa laca per a un president” o un “Artur MAStega la pols” per a donar més joc i respectar la quota de català.

Finalment, o no, arriba la Vida de Monti, que és la Vida de Monti Python que si llegiu aquesta opinió al temps que ha estat escrita podreu veure-la en forma de baner per la capçalera del diari. L'enllaç, directe al Youtube, va a parar a un gag que imita l'estil del extraordinari grup humorista britànic. Tot plegat, l'Spectrum, el Monti, el SuperMonti i l'Artur Mas de lo Monti que pretén convertir l'eixut original dels “fets” en el Montilla del Polònia, o sigui, el de les “paraules” reconeixent que el perfil del Montilla seriós i responsable, el dels “Fets i no paraules” no té tampoc un balanç de “fets” que mostrar.

Falta veure si la parròquia, putejada per arreu, que no està massa per hòsties i amb més consciència política que mai li perdona al president la frivolitat publicitària dels seus creatius, o és que aquests recorden la campanya dels vins: “Montilla para la tristeza” i han pensat que de perduts al riu.