Senyors polítics, ara que esteu escalfant motors per a la campanya electoral, ara que cada vegada teniu més tendència a tirar pestes els uns dels altres, a lloar o carregar-vos l'acció de govern segons si hi heu participat o no, a prometre la lluna als votants... us voldria recordar, per si en algun moment se us en va del cap, que treballeu per i per a Catalunya.

Senyors polítics, ara que esteu a punt de començar a fer mítings multitudinaris, d'assistir a dinars i sopars populars regalant simpatia a tort i a dret, a punt de fer-vos fotografies ensenyant totes les dents, i de donar la mà a tothom qui topi amb vosaltres als mercats on només entreu quan hi ha eleccions... voldria que tinguéssiu ben present que aquest país es belluga sol; que alguna cosa ha canviat d'un temps ençà i que el carro l’estira el poble des que, un dia de setembre del 2009, Arenys de Munt va donar el tret de sortida a un moviment de població civil que es va proposar fer passar tota Catalunya per les urnes per demanar als ciutadans allò que realment ens interessa i que vosaltres sembla que no ens voleu preguntar potser perquè us fa por la resposta. Voldria, senyors polítics, que us constés que el poble o la societat civil -digueu-ne com vulgueu-, s'hi ha deixat molt de temps, molts esforços i molts diners organitzant referèndums que us tocaria organitzar a vosaltres; que, mentre vosaltres exhibiu les vostres millors gales per sortir als diaris i us dieu els uns als altres els vostres millors insults, Catalunya avança imparable gràcies a les persones que, després d'Arenys, han fet Osona Decideix, Sant Cugat Decideix, Vilanova Decideix, Girona Decideix, Mataró Decideix, Gòsol Decideix, Cornellà Decideix, Sabadell Decideix, Sant Cugat Decideix...; que, per si no quedés prou clar què volíem dir amb tants referèndum, el 10 de juliol, la capital de Catalunya es va omplir de milió i mig de persones –o milió cent, o milió quatre-centes, no cal, eh, la guerra de xifres...-, i d'incomptables banderes estelades, encara que els d'Intereconomia no en veiessin ni una –deu ser per manca de recursos, pobrets.

Senyors polítics, no perdeu de vista que, mentre vosaltres esteneu al sol els draps bruts del contrari amb aquella frivolitat, perquè el joc net us deu semblar massa innocent i massa fàcil; mentre proclameu als quatre vents i sense cap vergonya qui guanyarà i qui perdrà unes eleccions on li toca al poble dir qui guanya i qui no; mentre us preocupeu públicament de qui ostentarà aquest càrrec o aquell altre, qui viurà dels nostres sous i qui té la culpa de la crisi i de si els bons són molt bons o no són tan bons... Mentre us dediqueu a tot això, Catalunya continua fent la seva i, si diumenge que ve, el multitudinari lip dub per la independència pot ser un bon revulsiu per mostrar al món què succeeix en aquest país, els voluntaris de Barcelona Decideix, amb una impecable macroorganització digna de professionals, continuen, sense alterar-se el més mínim, deixant-s'hi la pell, treballant al límit en la cursa per portar la nostra capital a demanar-nos a l'abril què volem fer amb el nostre país. I, de passada, us fan perdre els papers, us posen en evidència i quedeu ben retratats.

Molt de compte, senyors polítics, que, amb tants focus i tanta cadira encoixinada, no se us en vagi del cap que no sou vosaltres els que maneu en aquest país; que vosaltres simplement sou els encarregats de posar en ordre allò que volen el qui manen de veritat, és a dir, els catalans. Que la sobirania resideix en el poble. Que Catalunya decideix.