COMENTARIS

+
0

-
0
ELS CIVILS PODREM CONTRA ELS POLITICS?atlasac, 22/10/2010 a les 11:58
Per allà per a on un va, veu la quantitat de gent que està despertant d´aquest MAL SON (algú podia esperar-s´hi que vindria aquesta porqueria després de la mort de franco...si quasi et sembla aquell......bó i tot, el cas es que els polítics tenen els mitxans de comunicació, aquests que faaaaaa una pila d´anys que estan llavan els cervells de la majoria que tenen que VOTAR, però us adoneu que en sou molts ja curats? si donem TOT el que podem donar...com la Blanca busquets jo diria que els GUANYAREM PER MAJORIA ABSOLUTA, i a lo millor fins jo podré disfrutar d´uns dies de LLIBERTAT

+
0

-
0
Totalment d'acord.Anònim, 22/10/2010 a les 11:05
Crec que la societat civil hauria de fer encara mès soroll de país per aconseguir que els politics es possin les piles d'una vegada. La societat esta molt dividida, endeutada i callada.

+
0

-
0
subtileses?innisfree, 21/10/2010 a les 12:35
D'entrada, Marcel, discrepo respecte a la qualificació de "subtileses". No ho són. El canvi de règim dels verbs per influència de la llengua veïna és un fet gravíssim ("caure's", "pujar-se", "passar-se-li a algú pel cap una cosa"...).
En segon lloc, deixa'm dir-te: tan malalta està la nostra llengua que no ens refiem de la nostra pròpia competència i ens hem d'agafar al diccionari com a un clau roent? Si no és normatiu, no és bo?
El diccionari no ha baixat del cel; és el recull dels usos dels parlants. I els escriptors amb recursos en la pròpia llengua no s'hi han de subjectar. Ara bé, la transgressió només es pot fer a partir del coneixement, no pas de la ignorància.
El que escriu un escriptor no ha de ser normatiu, ha de ser català. "Dir pestes" és català; "tirar pestes", no.
No cal dir que comparteixo amb tu que ha estat un plaer.

+
0

-
0
Més correccióMarcel Cordé, 21/10/2010 a les 01:53
Inisfree,
D'acord a mitges; és possible que tinguis raó pel que fa al tema de la pronominalització. No t'ho discuteixo perquè el meu català està prou castellanitzat com per no detectar aquesta mena de subtileses. Això sí, insisteixo que la traducció que proposaves no és encertada, perquè "dejarse la piel" s'ha de traduir per "deixar-hi la pell" i no per "posar-hi el coll". En tot cas, queda clar que, si tu tens raó, els serveis lingüístics del Barça són uns ineptes.
Pel que fa a les "dir pestes", ara he vist que l'Alcover-Moll tampoc no la recull exactament, però sí algunes expressions similars:
"e) Dir les mil pestes a algú o d'algú: insultar-lo sense moderació o dir mal d'algú desenfrenadament.—f) Tirar llamps i pestes: llançar grans insults, flastomies o malediccions."
Però ni això ni les autoritats que tu esmentes no canvien que l'expressió no està recollida al DIEC i que, per tant, no es pot considerar normativa. És clar que aleshores podríem debatre fins a quin punt ha de ser estrictament normatiu tot el que escriu un escriptor (si ho fós al 100%, com evolucionaria la llengua?). Però em sembla que aquest ja seria ben bé un altre debat. :)
Res més per ara. En tot cas, un plaer discutir amb tu.

+
1

-
0
dir pestesinnisfree, 20/10/2010 a les 21:56
Hola de nou, Marcel.
He fet una petita recerca per internet i he trobat l'expressió "dir pestes" --que, com ja t'he dit, he sentit a dir tota la vida-- en textos d'autors com Puig i Ferreter, Bladé i Desumvila, Amat-Piniella i... Fabra.
En fi, que el nas no m'enganyava.
Evidentment, em ratifico en l'afirmació que les tres expressions que he posat en qüestió són castellanimes flagrants, i hi afegeixo la preocupació que em causa, d'una banda, que les pugui fer servir una persona que es dedica publicar i, de l'altra, que els lectors se les puguin empassar sense escarafalls.
No és un debat estèril. Es tracta de la salut del català, que no és pas poca cosa. Jo sóc dels que pensen que la independència de Catalunya no té cap sentit sense la pervivència de l'idioma nacional.
Gràcies, un cop més, per la teva atenció i la teva paciència. Espero no haver-te posat un cap com tres quartans.

+
1

-
0
Molt d'acord també amb l'articleAnònim Barcelona, 20/10/2010 a les 21:42
Molt d'acord amb l'article com els altres opinants...I jo afegiria més : donada la situació que s'està vivint darrerament al nostre país: els catalans ens estem tornant més ferotgement independentistes com ho erem abans...Ara com des de Madrid ens han negat les miserables engrunes, ara demanarem la barra sencera; i no ens cansarem de fer-ho fins aconseguir-ho.

+
0

-
0
Com sempreVE, 20/10/2010 a les 21:13
Em sembla magnífic aquest escrit, crec que reflexe el que sentim molts catals i catalanas. Però no sé, si els polítics, s'enteren o es que no vol enterer.se.
Avui he sentit el Carretero que ens deia que els referendums que hem fet nos erveizen per res.
Que equivocat que está, no importan els resultats obtinguts, importe que una bona part del poble catalá s'ha posat en marxa, i els polítics han de decidir si si possen ells o ens ho ens deixen tota la feïna per fer a nosaltres, i ells només els hi interessan els càrregs, sous, cotxes oficials etc etc etc...
Moltes coses están canviant

+
0

-
0
gràciesinnisfree, 20/10/2010 a les 20:49
Hola, Marcel.
T'agraeixo els comentaris.
Com tu bé dius, "deixar-hi la pell" (en tot cas, mai "deixar-se" o "deixar-s'hi la pell") vol dir "morir", no pas "esforçar-se", que és el que volia dir l'autora. El Barça, amb el seu lema, va contribuir en gran mesura a aquesta confusió. I l'ús pronominal de l'expressió "deixar-hi" també és un calc del castellà. En català sempre s'havia dit "deixar-hi la vista" (per exemple, llegint amb escassa il·luminació), "deixar-hi els dits" (picant amb un martell), etc., mai "deixar-se" o "deixar-s'hi".
Pel que fa a "dir pestes", no em baso en cap obra, sinó en la meva experiència com a parlant. Sempre ho he sentit a dir així en àmbits amb escassa --per no dir nul·la-- interferència del castellà. Potser m'he precipitat i no m'he entretingut a buscar-ho. Ho faré, t'ho asseguro.
T'agraeixo un cop més l'interès, però discrepo de tu pel que fa al que qualifiques d'"opinions o preferències lingüístiques". "Deixar-s'hi la pell" és un castellanime tant per l'ús pronominal del verb com pel sentit que es pretén donar a l'expressió, i "tirar pestes" també és un calc.
Gràcies per la teva atenció.
(Per cert, no em crec que la teva competència lingüística es limiti a les fonts bibliogràfiques. Segur que tu mateix, com a parlant, també en tens.)

+
5

-
0
No estan a l'alçadaAnònim, 20/10/2010 a les 17:40
Gran article. Si la classe política catalana, tingués la classe dels catalans, els que sentim Catalunya, tindríem un altre país. Si algun dia som més els que ens hi sentim que els que no, potser els polítics també ho faran. Així ho espero.

+
4

-
0
Qui fa la feinaAnònim, 20/10/2010 a les 17:27
Sí la societat civil fa la feina dels polítics, per que volem als polítics, em pregunto?
Ho sento,algú ho havia de dir!!!

+
1

-
0
Correcció?Marcel Cordé, 20/10/2010 a les 15:44
Inisfree,
"deixar-hi la pell" és una expressió perfectament catalana: es troba recollida al DIEC, a l'entrada "pell", segona accepció.
2 [LC] deixar-hi la pell: Morir-hi.
Ignoro si es pot emprar pronominalment com fa l'autora i podríem dubtar de si és l'expressió més correcta pel que vol comunicar (que en aquest cas és la idea d'esforç, i no pas la de la mort) però, en tot cas, no és pas un castellanisme i per tant, em sembla que no és exacte dir que s'ha de traduir per "posar-hi el coll".
Pel que fa a les "pestes", el Diccionari Català-castellà de la Gran Enciclopèdia Catalana recull que la traducció exacta de "pestes" és "paraulades" o "penjaments", que certament no es tiren, sinó que es diuen. O sigui que "dir penjaments(o paraulades)" sembla la forma més adequada.
No he trobat cap font que reculli el "dient pestes" que proposes, ni el "tirant pestes" de l'article.
Personalment, trobo que els debats filològics estan molt bé, però que cal una mica més de rigor i de responsabilitat a l'hora d'exposar els nostres arguments perquè si no, no fem més que contribuir al confusionisme lingüístic.
Jo no sé fins on arriba el teu domini lingüístic (el meu, ja t'ho dic ara, no va massa més enllà de la consulta dels webs de referència, que dit sigui de passada, en català són molts i molt solvents), però estaria bé que argumentessis amb fonts i referències les teves correccions, altrament el que exposes no són més que opinions o preferències lingüístiques.
http://dlc.iec.cat/
http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp
http://www.termcat.cat/
http://dcvb.iecat.net/
http://esadir.cat/
...........

+
4

-
0
El que tenim...Marçal, 20/10/2010 a les 13:03
Totalment d'acord, i molt ben escrit. Llàstima que a aquestes alçades de la pel·lícula, sigui retòric, perquè sabem ben bé que seguiran fent el que els sembli i mirant d'evitar l'empenta de la societat civil. En tot cas, la gràcia de l'article, per mi, és que retrata molt bé la classes política que tenim de cara del 28-N. Em sembla que això que dius de trepitjar el mercat és una gran descripció. Felicitats per l'article, i endavant!

+
3

-
2
noooinnisfree, 20/10/2010 a les 12:53
Alerta, que diu aquell:
"tirant pestes" = dient pestes (cast. "echando pestes")
"s'hi ha deixat molt de temps" = "hi ha deixat..." (cast. "se ha dejado..."
"deixant-s'hi la pell" = posant-hi el coll (cast. "dejándose la piel")
No deixem que la interferència s'ensenyoreixi de la casa de l'ésser.
Dit amb tot l'afecte.

+
6

-
0
Vigilal's dapropAnònim, 20/10/2010 a les 09:37
L'has brodat!!!! Aquesta gent sel's ha de tenir vigilats d'aprop. No baixis la guardia eh?
Sort que hi ha gent de "poble" que fa rutllar el pais.

+
6

-
0
endavantCanarinho, 20/10/2010 a les 08:27
Molt ben dit. I no cal amoinar-se massa pels polítics. si la gent fem avançar les coses, ja vindran. Són desconfiats com nens, no s'ho creuen fins que ho tasten.

+
16

-
2
FantàsticAnònim de Cornellà, 20/10/2010 a les 01:14
Perfecte. Jo no ho hauria dit millor, però no m'hauria dirigit als polítics. Perque Blanca, no paga la pena dirigir-se a qui no vol escoltar.
Ja hauria dit: Senyors ciutadans, mentre els polítics es llencen draps bruts etc, ..., hi ha una Catalunya plena de voluntaris que ha decidit decidir.
Al cap i a la fi, són les ciutadans els que han de rebre el missatge de qui sí que poden decidir.