L'anomenat dospuntzerisme (de "dos punt zero", 2.0) té, encara ara, múltiples definicions, algunes d'elles fins i tot contradictòries. Hi ha qui, per solucionar-ho, com haurien fet els grans filòsofs, ho argumenta dient que hi ha dues visions: la més tècnica i la social.

Permeteu-me donar, però, un petit gir a aquesta afirmació. La visió “tècnica” del 2.0 difereix de la social perquè no coincideixen en el fet que el 2.0 hagi estat la descoberta del segle. Perquè, per entendre el 2.0 com a revolució, s'ha de creure en un 1.0. I aquest 1.0 es definiria com “la web estàtica”, envers la web “dinàmica” del 2.0. Però els qui vam viure aquest 1.0 sabem de sobres que el fet que els webs no fossin dinàmics no suposa que no hi hagués els mateixos moviments fa 10 anys.

Per algú que valori tant positivament el 2.0 com a eina de comunicació, ha de saber que molt abans de Twitter hi havia una eina, anomenada IRC, que molts recorden com al “xat de Terra”, però que encara ara és plenament vigent, tot i que molt menys popular. Mitjançant una aplicació concreta, els usuaris es trobaven en espais públics o privats per debatre, intercanviar arxius... i ho feien en temps real. Més real, fins i tot, que Facebook o Twitter, que encara s'enfronten a les dificultats d'actualitzar navegadors i els problemes que això suposa per una base de dades gran com la seva.

També recordo, per experiència pròpia, els primers allotjaments gratuïts que permetien publicar-hi arxius CGI. El primer fòrum que vaig programar fou, precisament, el del canal #Vic d'Undernet, publicat a Hypermart. I poc temps després, mitjançant experiments amb Javascript i marcs (frames i iframes), o amb proves de funcions de retoc d'imatges en PHP, teníem comunitats com Blocdefotos, quan això del 2.0 encara no s'havia començat ni anomenar-se. I la gent debatia, comentava, feia seguiments i es podien trobar classificacions del més popular a la xarxa o en espais més reduïts.

Per tot això, el moviment 2.0, a nivell social, pot ser una revolució, però no hem inventat res. Hem reutilitzat els coneixements que ja teníem, i des de fa temps, i els hem aplicat, amb un disseny diferent, i amb una visió tècnica també diferent. Per això, als tècnics, ens costa tant comprendre les bondats del 2.0. Perquè és probable que sempre hi hàguem estat, i que l'1.0, en realitat, sigui l'era preinternet.