Amb el temps arriben nous detalls sobre la “nova manera de fer política” que ens va prometre el senador Obama quan s’esgargamellava amb aquells discursos tan tendres de l’esperança, el canvi i la derrota del cinisme.

La setmana passada, per exemple, vam saber que el final de l’era partidista a la política americana passa, entre d’altres coses, per acusar als rivals de fer servir diners procedents de l’estranger per finançar la campanya electoral. Obama va acusar directament a la Cambra de Comerç (una mena de patronal nord-americana) d’intentar “robar les nostres eleccions” (és a dir, donar diners als republicans) i de fer-ho amb “finançament procedent d’empreses estrangeres”. La novetat no ve per l’acusació en sí, que ja l’hem sentida alguna altra vegada. No, imagino que la contribució d’Obama i la seva tropa postpartidista, i aquí deu venir suposo el trencament revolucionari amb les maneres de fer típiques de Washington, com a mínim pel què fa al comportament que s’espera ni més ni menys que del president dels Estats Units, consisteix en fer-ho sense tenir-ne cap prova.

S’enrecorden de la irritació (i el rebuig immediat per part dels líders republicans) que provocaven durant la campanya les insinuacions que llançaven alguns sobre si Obama era musulmà o si no havia nascut als Estats Units (i per tant no era elegible per ser president)? Doncs bé, atenguin la resposta que va donar-li David Axelrod, assessor polític del president i un dels artífex de la campanya del “Hope”, al periodista de la CBS Bob Schieffer quan aquest li va preguntar si tenia cap prova de l’acusació que llançava (acusació, de fet, de cometre un delicte federal): “bé, tens cap prova que no sigui així, Bob?”. Change you can believe in. L’assumpte és veritablement revolucionari: fins i tot el New York Times va concedir que els “demòcrates no han ofert cap prova que la Cambra de Comerç hagi fet servir diners procedents de l’estranger per finançar campanyes electorals”.

És d’agrair que Obama i els seus hagin acabat definitivament amb l’estil Karl Rove de fer política. S’imaginen que absurdes preocupacions formals (com ara tenir proves) privessin al ciutadà de prendre les precaucions necessàries contra el risc que la Cambra de Comerç i altres contrarevolucionaris els robin a Obama i als demòcrates les “seves eleccions”?