Tret ser masoquistes, el normal en democràcia és que els ciutadans votin, entre les ofertes disponibles en un territori polític administratiu, allò que els protegeix i no pas el que els hi convé als polítics i als seus afers i del que volen convèncer als ciutadans disfressant-t’ho de bé per a tots.

Ara ens cal defensar el mercat interior de les nostres empreses aquí, d’aquelles que amb els seus diners generen llocs de treball sense embussos, sense expressions maques com “alt valor afegit”, o “retenir l'ocupació en recerca i desenvolupament”, etc. El valor més apreciat i de lluny per la ciutadania, és el seu lloc de treball (tal com indica l'estudi del CIS del juliol de 2010). L'exportació ajuda, és cert, però sols representa un part complementària, i moltes empreses, que no són masoquistes tampoc, només hi recorren quan el mercat interior va malament, doncs és absurd fer l’esforç si no cal. Emmirallar-se en Alemanya només ho fan els polítics i els ciutadans que repeteixen el que senten dir sense veure que l’aparell productiu alemany és diferent del nostre. A cada entrebanc ens diuen que hem d’imitar: un dia a Irlanda (ens ho van dir i ara no s’aguanta), i l’altre a Holanda (i ja no són el model per la ocupació) i anar fent. L’esperpent d’això és una edició del programa de la televisió basca Vaya semanita on es declara la guerra a Alemanya per tal que envaeixi Espanya i la senyora Merkel ens tregui els problemes de l’atur.

Defensar el mercat interior no requereix subvencions, el que cal són normes clares i iguals per a tots, que siguin les mínimes indispensables, però que es facin complir i que no deixin de banda les interrelacions. De manera que “clares” vol dir redactades correctament i sense ambigüitats; “mínimes” vol dir que no cal anar més enllà de la seguretat i higiene imprescindibles (una botiga no és una taula d’operacions quirúrgiques); i tenir en compte les “interrelacions” vol dir, per exemple, que hi ha efectes entre immigració i mercat de treball, que quan no es vigila el compliment de la llei en els habitatges i locals això acaba falsejant la competència en el mercat de productes i en el mercat de treball.

Els partit polítics que fan èmfasi en solucionar els nostres problemes amb l'escapada internacional, defugen de la seva responsabilitat front dels ciutadans electors. Els seus compromisos han de ser aquí i des d’ara i no enllà i per demà.