Coincidint amb el temporal que ens arribava de l’Atlàntic, els homes del temps de TV3 van estrenar la setmana passada un nou mapa, el del radar de pluges de l’Agència Estatal de Meteorologia, que abasta tota la península. Els qui feien escarafalls amb els mapes dels Països Catalans devien estar contents: per fi Espanya sortia sencera i no pas diluïda en mapes més genèrics, com el de símbols per a tot Europa.

A mi no em fa cap nosa aquest mapa, tot al contrari, sempre que quedi clar que es tracta d’un àmbit geogràfic, no pas polític, perquè estem parlant d’una península on els catalans vivim majoritàriament (no pas els de la Catalunya Nord, perquè són Pirineus enllà, ni els de les Balears, ben illencs des de sempre). Com correspon a un mapa físic, el del radar meteorològic no distingeix la frontera entre Portugal i Espanya. Ben al contrari dels mapes del temps de les teles espanyoles que, vés per on, dibuixen Portugal, però no hi posen cap símbol. No els deu importar gens si hi plou o hi fa sol.

L’existència d’una Ibèria federativa que inclou Portugal i Espanya reneix de tant en tant. Ara fa poc la va recuperar Joan Laporta quan va dir que, per superar la feblesa d’una hipotètica lliga catalana de futbol, caldria inventar una nova lliga ibèrica, amb equips dels tres estats: Portugal, Espanya i Catalunya. Pobres portuguesos, tan tranquils que estan, i els catalans capficats en implicar-los en un sidral que ells ja van resoldre satisfactòriament fa gairebé quatre segles!

Però, parlant d’Ibèria, hi ha una cosa que és certa: el dia que Catalunya sigui independent, els fabricants dels milers de productes ara retolats externament en castellà i portuguès ja no tindran cap excusa per afegir-hi el català com a tercera llengua. Ho sento molt pel gallec i l’euskera, però l’únic argument que aquests empresaris tant “legalistes” acabaran acceptant és el de ser la llengua oficial d’un nou estat, el tercer d’aquesta península que sembla una pell de brau.