Per enèsima vegada sento parlar de la desafecció dels catalans vers la política. Sembla ser que l’abstenció que hi haurà a les properes eleccions ara fa por. He de suposar que la preocupació per l’abstenció durarà fins que hagin passat les eleccions.

He sentit, però, unes declaracions que ho ajuntaven tot: befa al ciutadà, insult a la intel·ligència i barra. Les ha pronunciades la, encara, consellera Tura. Ho ha dit a la ràdio, en un sol bloc preelectoral camuflat d’entrevista institucional. La candidata (parlava com a tal) deia que era injust el tractament que, segons les enquestes disponibles, dispensa l’electorat al seu partit. I que ella estava oberta a l’autocrítica. Agafin-se: l’autocrítica, segons ella, consistiria en assumir el no haver transmès a l’opinió pública les excel·lències de tot allò que han fet. Ja els ho he dit: pur insult a la intel·ligència amb pinzellades de ressentiment d’estètica Mao-Göbbels.

Els contribuents que, al cap i a la fi, som els que estem pagant la mala gestió de la crisi que estan fent els governs espanyol i català, hauríem de començar a revoltar-nos. I contra el periodisme existent, també. Ja n’hi ha prou de dir que la societat sent desafecció vers la política i els polítics. Agrairia els mitjans de comunicació que comencessin a parlar de la desafecció dels polítics respecte als que els posem el rostit a taula. El principal enemic de la democràcia, avui per avui, el constitueix comportaments i declaracions com les que ha dut a terme la senyora Tura.

Un país amb un govern desprestigiat, populista, malbaratador de recursos a cor que vols, amb consellers anti-sistema, poc complidor... Amb tot això, a sobre es té la barra de dir que els ciutadans són desafectes. Tal com ha fet les coses (malament i, a sobre, exigir que aplaudim) aquest govern podria arribar a esdevenir tan desafecte com ho estaven els governs de Franco.

Advertiment: només els dictadors pensen que el poble no aprecia la seva “bondat”. Clar que veient el tarannà “democràtic” que gasten determinats elements que corren pel govern, no tinc dubtes que els agradaria tornar a règims polítics on la gent se la cataloga com “afecta” o “dissident”.