Pels que som impacients de mena Internet és un gran aliat. Fins la seva aparició qualsevol missatge requeria planificació, constància, insistència també, imaginació, trepitjar el carrer i parlar per tal que quallés i un altre vegada tot plegat, des de la planificació fins a parlar, per a rebre'n una resposta. Internet ofereix una comunicació viral des dels correus, als blocs, a les xarxes socials que si bé també s'ha de planificar, redueix considerablement els temps de tramesa i recepció.

Si als correus els van seguir els apunts de bloc, ara ja requerim l'atenció amb una frase o un enllaç, o un enllaç comentat amb una frase al Facebook o al Twitter. Requerim l'atenció i l'aprovació, i el comentari a la nostra ocurrència. Ja no cal desenvolupar un tema, preparar-lo, escriure'l i corregir-lo. Amb quatre paraules en format de cita cèlebre n'hi ha prou. La ràpida resposta dels altres internautes diran de seguida si has fet fortuna. Si l'efecte es quedés aquí no hi hauria cap més problema.

L'efecte pervers de tot plegat arriba quan aquesta velocitat, aquesta necessitat d'estímul i contraestímul, qualla en la quotidianitat i requerim que tot sigui immediat fora de la pantalla, de la pizza a la independència, i a l'ombra d'aquesta urgència artificial els nanos es juguen la vida amb el ciclomotor per portar-nos la pizza calenta i a tots ens arriba sobreinformació d'opcions polítiques que salvaran la pàtria demà millor que demà passat amb l'únic propòsit d'omplir-nos aquell budell que ens neguiteja.

Algú es pregunta perquè al nostre país no ha triomfat cap partit verd malgrat hi ha verds a tots els partits? No hauria de ser més important salvar el món que Catalunya? Doncs, perquè tothom és conscient, cert que uns partits més que altres, que una línia política vertical, sigui la que sigui, ha d'anar trenada amb altres línies polítiques travesseres que teixeixin el conjunt de les propostes i l'objectiu, que ha de ser, sempre, ser més feliç. Un budell buit es pot omplir de qualsevol manera. Cal però ser conscients del que es menja.