Enguany he pogut viure els Premis Blocs Catalunya des de l'altre costat, el dels usuaris. Dos anys en l'organització serveixen per adonar-se de totes les dificultats que comporta aquesta tasca, amb el perill de deixar l'essència del certamen en segon terme. I un any informant-ne permet constatar detalls que es podrien polir i quina és la impressió real que donen.

I, la veritat, és que els internautes catalans s'ho prenen amb prou filosofia. Potser la proximitat fa que, amb el temps, les crítiques -algunes de molt dures el primer any- hagin deixat pas a valoracions amb apunts més constructius, i tenint en compte precisament les dificultats que suposa un acte d'aquestes característiques.

Però això no treu que puguem criticar-ho i que, ara, des de fora, a mi em sigui més senzill. Les valoracions del jurat, per exemple, que s'escapen de l'àmbit d'STIC.cat com a associació que ho organitza, necessitarien potser una publicació postlliurament amb els criteris i les valoracions generals dels blocs guanyadors, per aclarir què passa pel cap del jurat en les deliberacions. I trobar, algun dia, un mètode de votació realment eficaç també seria bo, però si s'utilitza, posem per cas, el DNI electrònic, i vota un cop cadascú, la pèrdua de pàgines vistes podria ser molt gran; malgrat que s'estaria difonent l'ús d'aquesta eina, tal com deia el membre d'STIC.cat Toni Sellas.

Malgrat tot, l'essència dels Premis Blocs Catalunya quan van néixer era la de promoure els blocs en català. Intentar unir-los tots sota l'excusa de donar uns premis. Fer un acte amb una bona representació de blocaires catalans. Tot això sembla que s'ha aconseguit, malgrat que ara caldrà que l'organització posi més èmfasi en els premis en si que en l'objectiu inicial, que sembla ja complert. Obrir-se a Twitter o separar blocs professionals dels que es fan sense ànim de lucre són algunes de les opcions que sembla, després de l'edició d'enguany, que podrien ser les necessitats més evidents, mantenint el nivell organitzatiu a l'alçada que ja s'ha consolidat.