Diuen que al conseller Saura se li va fondre la bombeta del despatx. Saura hàbilment va pensar que el conseller que se n'hauria d'encarregar és “el que porta això d'administracions públiques”. Va trucar al conseller Ausàs i aquest li va enviar sis operaris: un per canviar la bombeta, un per suport moral i quatre per participar en l'experiència. Manera com ho fa tot qui no sap fer res.

De ben segur que aquesta història no és certa, però tampoc és allò que en diuen altament improbable. El conseller Ausàs presenta un dels pitjors fulls de serveis de l'obra de govern: una llei de vegueries tombada que només ha servit per ressuscitar la sacrosanta corporació de l'àrea metropolitana de Barcelona; una llei de consultes de pa sucat amb oli que l'organisme biològic i estatal espanyol ja s'ha encarregat d'avisar que només es podrà consultar sobre el color dels fanals; i una proposta de llei electoral catalana, que s'ha quedat en això, una simple proposta.

Però aquest dimarts el conseller Ausàs va acreditar un aforisme que fa temps es defensa: no per haver estat alcalde de La Seu un pot gosar a tot en aquesta vida. Ausàs va tenir la barra d'anunciar que augmentava les subvencions dels partits que assoleixin entrar al Parlament en un 9,2%. Escandalitzat per la proposta, després d'abaixar sous a treballadors públics i pensionistes, li vaig preguntar el per què. Resposta, és l'IPC acumulat des del 2006. “Conseller, els pensionistes també pateixen l'IPC”, vaig replicar després. I el conseller, va encongir les espatlles, va somriure i es va  tocar les ulleres. Només li faltava amagar-se rere la cordial portaveu Aurora Massip, demanar un “Danone” per berenar i tancar els ulls en obrir la tapa aviam si li ha tocat un “premio”.

Alhora el conseller va ser preguntat per l'escandalós pacte entre Montilla (Govern) i PSOE pel nomenament de la quota d'Eliseo Aja, -impulsor del Foro Babel- com a quota de “sensibilitat catalana” al Constitucional. Una decisió que el secretari general del seu partit, Joan Ridao, “lamentava” amb vehemència dilluns al matí. La resposta va evidenciar que Ausàs no sabia ni de què li estaven parlant: “una cosa són els partits i una altra el govern”. Una hora després rebem una convocatòria: el conseller Ausàs celebra una trobada amb 277 parelles que celebraven les noces d'or. Gairebé un sou de 130.000 euros l'any per no assabentar-se'n de res, fer el ridícul i anar ballar amb vídues. Optem pel més inofensiu: pel temps que resta de legislatura que vagi a ballar amb vídues.