Actualitzat el 31/08/2010 a les 09:43h

La forma de l'educació


L’estiu és una bona estació per patir els embats de la mala educació infantil. Sobretot als restaurants. L’altre dia vaig estar en un establiment mediocre del Berguedà i a la taula del costat ens van clavar una família amb dos nens mal educats. Anàvem amb uns amics francesos que van restar astorats. Dissabte vaig ser a la Fonda Europa de Granollers (restaurant excel•lent en tots els sentits) que l’hereu Parellada porta amb molt bona mà (“la cuina no s’ha d’allunyar mai de les mides de la butxaca del país” diu amb saviesa). A la taula del costat hi dinava un nen d’uns dotze anys que menjava els ous ferrats sencers agafant-los amb la forquilla i mossegant el que hi penjava.

Massa sovint ens preocupem de l’escola i del desastre de sistema que tenim. I és veritat. Però oblidem tot allò que és responsabilitat de l’educació familiar. Educar els fills en el sacrifici d’estar en un lloc, aguantar la incomoditat i comportar-se, és una forma de cultura de l’esforç. Anar sol en metro a l’escola, sense que t’hi acompanyin, des que es tenen vuit anys, també és una forma d’educació (agafin el metro de Londres d’hora al matí i hi observaran els marrecs que, amb uniforme, hi viatgen).

Com més meridionals són les cultures, i més ràpidament han arribat a l’estat del benestar, més mal educades són les famílies. Hergé, en els seus famosos còmics, representava la mala educació infantil mitjançant Abdullah, el fill consentit de l’emir Mohammed Ben Kalish Ezab. I ho confirmo. Una vegada, els fills d’una família de rics àrabs em van donar la nit en un viatge d’avió. Insuportables criatures.

No veig el futur del país en mans dels mal educats. La mala educació (escolar i familiar) és contrària a qualsevol tipus de riquesa i benestar. Però tampoc entreveig un futur agradable si hem d’estar governats per una elit minoritària, ben educada, que domina un país d’energúmens. Quan viatgin, aprofitin per badar. Observin com estan educats els infants dels altres països avançats de la UE i mirin d’aplicar el que hi veuen. El futur del país està en mans de vostès.      

COMENTARIS

+0
-0
Gràcies
Àngela, 31/08/2010 a les 19:53
Sr. Roig,
Vostè, a qui admiro tant, què en pensa d'aquest decebedor merder de candidatures independentistes?
Jo sóc independentista de sempre. Crec que és l'única solució per Catalunya. Ara tenia esperances... No hi ha dret.
Felicitats per l'article. Com sempre, encertat.
+0
-0
Extraterrestre
Llull Bedoll, 31/08/2010 a les 19:43
Totalment d'acord. Els meus fills a l'escola dels anys 80 els seus companys els miraven com extraterrestres: no llençar res al terra, deixar passar, demanar les coses educadament, etc. Ara els meus nets ja semblen d'un altre univers, enmig d'una misèria moral de gent que no es preocupa dels seus fills, per què permetre el que s'els hi permet és deixar de fer de pare, i ja no parlem dels estudis! Mala peça al teler, amb les glorioses excepcions. I segons quines procedències, més acusat. Per exemple les famílies xineses que veig prop del meu entorn són en general cridaneres i maleducades com si havien fet un màster a can "andiavisío".
+0
-0
Educar
Anònim, 31/08/2010 a les 19:08
Sí però educar vol dir dir molts cops "no" i és més fàcil dir a tot que sí; si trenquen res "ai, ha sigut sense voler"; si interrompen mentre parlem amb els seus pares, ens deixen amb la paraula a la boca per "atendre" el seu engendre; si mengen (com expliques) com animals afamats, miren cap a una altra banda; si xisclen i corren i no et deixen tenir una conversa civilitzada, els pares sembla que siguin sords i cecs...
+0
-0
Ho trobo a faltar.
Carles Viñals Casado, 31/08/2010 a les 16:26
Vaig nèixer el 1941. Des de ben petit m'ensenyaren a demanar les coses per favor i sense cridar, a comportar-me correctament en els espais públics, a respectar i obeir els pares i els mestres, a cedir a les persones grans l'interior de les voreres i el seient als transports públics i moltes coses més contenides en un llibret que es deia 'Educación i Urbanidad'. Llavors em semblava bé i ara ho trobo perfecte. Apología del franquisme? De cap de les maneres; és un plany per una 'democràcia' que ha anorreat uns valors que han estat el fonament de la civilització arreu i en tots els temps i que, paradoxalment el franquisme mantingué plenament vigents.
+0
-0
Te raó, com sempre
Teresa, 31/08/2010 a les 16:07
Segueixo els escrits que apareixen periodicament a l'Avui del Sr. Roig i comparteixo les seves idees totalment.Tan de bó podessin disposar de persones com ell per tirar endavant aquest projecte de independencia que volem pel nostre pais.
+0
-0
Doncs a França no en van mancats
Araki, 31/08/2010 a les 15:24
Els nostres veïns "septentrionals", precisament, de mala educació infantil no en van pas mancats.

De fet, jo també he voltat una mica i allà on vaig procuro fixar-me en aquest tipus de coses, i tinc la impressió que el nivell de consentiment, marraneig i manca total de respecte i de consciència de l'entorn que demostren els nens francesos és simplement atroç.

Jo ho atribueixo, tal com comenta algú més avall, a aquesta cultura horrenda que tenen a la République del pare-amic, l'Estat-pare i les "pedagogies" i ideologies progres en general.

Per exemple, allà on uns pares irresponsables catalans atribuirien que el seu nen cridés a taula a que és "rebec" o "que no hi ha manera", entre la resignació i la ignorància, els seus homòlegs francesos a més de fer-hi tan poc com els catalans, si se t'acudís dir-los alguna cosa t'acusarien de feixista i de coartar l'expressió lliure del seu nen i el seu desenvolupament com a persona.
+0
-0
Sí, senyor!
Jordi C, 31/08/2010 a les 15:14
D'acord en tot, comme d'habitude, senyor Roig. A Catalunya patim un estat d'opinió general vagament orientat cap a l'esquerra (però que, atenció, és producte d'una lectura frívola, potser en diagonal, del que suposa ser d'esquerres), i que inclou la demolició de valors essencials per a la Humanitat com són l'autoritat i la jerarquia, així com la consciència de no estar sol en el planeta i formar part d'una comunitat (això sí que forma part del cos teòric de l'esquerra, però tot i així s'ho han carregat). Podria ser que els 40 anys de dictadura haguessin deformat la percepció de certs valors, no ho sé, però l'alegria en que s'ha no-educat una o dues generacions de criatures és dramàtica. "El nen sopa així, amb els peus al damunt de la taula, no li diguem res, ja ho descobrirà tot sol, que això no s'ha de fer", "és millor que el nen descobreixi els límits pel seu compte, i que no li imposem res", o millor encara, "límits?, el nostre fill no n'ha de tenir pas, de límits, el volem educar lliure!". El resultat és aquest campament de petits energúmens que no només dinamita la bona convivència en els espais comuns (restaurants, aeroports...) sinó que precedeix tragèdies fondes en el mercat laboral, i això, senyor Roig, vostè ho deu saber bé. Així tenim, doncs, l'infant insolent i consentit, convertit ja en jovenet, que espera un tracte similar, el de reietó de la casa, a la seva primera feina, i no en té ni idea de convivència, ni de tracte amb els superiors, ni de les regles de joc elementals de la companyonia. Fatal.
+0
-0
educació
innisfree, 31/08/2010 a les 11:33

Completament d'acord pel que fa al problema de l'educació.
I hi afegiria un element que no se sol tenir gaire present i que crec que en forma part, i no pas de manera secundària: la dificultat de la nostra canalla, especialment a l'entorn metropolità, per adquirir una llengua mínimament presentable, amb cara i ulls. Actualment, la majoria --i fins i tot força mestres-- parlen un català depauperat, apronòmic, interferit i descolorit. Vaja, tota una autopista per anar de dret cap al castellà --i, encara, d'argot-- en quatre dies.
Per cert, senyor Roig, això de "donar la nit", en català, no s'havia dit mai. I l'hi apunto sense cap mena de mala intenció.
+0
-0
Molt bé!!!
Joan, 31/08/2010 a les 11:18
Company;

Cal analitzar també les causes de la mala educació, el problema radica en que del maig del 68 va surgir una "generació perduda" amb manca de valors i que això s'ha trasès als fills. En fi, ara m'extendria força i no toca!!
Salut i independència!!!
Joan

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
Altres articles d'aquest autor


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: